Federico García

informació obra



Producció:
Pep Tosar
Dramatúrgia:
Pep Tosar, Evelyn Arévalo
Direcció:
Pep Tosar, David Selvas
Intèrprets:
Pep Tosar, Jesús Carmona (bailaor)
Músics:
Jesús Guerrero (guitarra), Alba Carmona (cante)
Escenografia:
Pep Tosar
Il·luminació:
Pep Tosar
Vestuari:
Evelyn Arévalo, Leonor Caro
Ajudant de direcció:
Evelyn Arévalo
Vídeo:
Agustí Torres
Autor:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

El director i actor Pep Tosar ja va repassar la història personal i la producció artística de diversos poetes i cantants en muntatges teatrals com Tots aquests dois (sobre Guillem d'Efak), La casa en obres (Blai Bonet), Poseu-me les ulleres (Vicent Andrés Estellés) o Esquena de ganivet (Damià Huguet), entre d'altres.

Ara aplica la mateixa narrativa per repassar la trajectòria d'un dels poetes més llegits en llengua castellana, assassinat el 1936 a Granada durant els inicis de la guerra civil. Ho fa amb la col·laboració d'una guitarra flamenca (Jesús Guerrero), un bailaor (Jesús Carmona) i una cantaora (Alba Carmona).

Tots ells i el mateix Pep Tosar fent d'actor, combinen música, dansa i text en una proposta que revisa els moments més significatius de la vida del poeta i posa en relació les vivències personals i les obres compostes en cada moment. Completen la proposta les imatges en vídeo: d’una banda són paisatges lorquians i, de l’altra, un seguit d'entrevistes que analitzen la vida i l’obra del poeta rodades dins un tren que recorre el trajecte Madrid-Granada. Es recrea així l’últim viatge de Federico, que va portar-lo al tràgic final.

Crítica: Federico García

19/07/2015

exploració brillant

per Francesc Massip

Una vegada més, Pep Tosar desplega tot els seus talents per oferir-nos una mirada pròpia sobre un escriptor amb àngel, que ha estat diversament mitificat, recitat, biografiat, per obra i gràcia d'un crim que, com tots els comesos pel feixisme espanyol, ha quedat impune. Tosar s'aparta de les vies més fressades amb què hom s'ha aproximat a Lorca i tresca per verals poc coneguts, amb un enfocament original, exquisit, colpidor, revelador. Construeix un àgil viatge en tren per on desfilen entrevistes a bons coneixedors de l'obra del poeta, inclosa l'ancianíssima neboda que encara recorda les cançons que li ensenyava el tiet; i s'intercalen paraules i reflexions d'altres que el van conèixer i freqüentar, amb fotos i films d'època, per dibuixar un recorregut intens i novedós. Defuig allò més conegut i desvetlla els escrits menys transitats: cartes, articles, conferències, que configuren el pensament artístic de Federico i s'insinuen les grans intuïcions teatrals que no va poder dur fins a les darreres conseqüències. És una aproximació punyent, vívida, acurada i servida escènicament amb tremp i ambició. Perquè recrea el context sonor del "cante jondo" i del flamenc amb cantaora i ballarí d'una força i emoció colpidores, ben acompanyats per la guitarra i la percussió. Federico García és un joiell de preu que esperem reveure en temporada. No se'l perdin! 

PS: Admirat Xavier Albertí: per quan el TNC encarregarà a Pep Tosar un espectacle dels seus sobre Bartomeu Rosselló Pòrcel, per posar un exemple?  

Trivial