Federico García

Teatre

informació obra


Producció:
Pep Tosar
Dramatúrgia:
Pep Tosar, Evelyn Arévalo
Direcció:
Pep Tosar, David Selvas
Intèrprets:
Pep Tosar, Jesús Carmona (bailaor)
Interpretació musical:
Jesús Guerrero (guitarra), Alba Carmona (cante)
Escenografia:
Pep Tosar
Il·luminació:
Pep Tosar
Vestuari:
Evelyn Arévalo, Leonor Caro
Ajudantia de direcció:
Evelyn Arévalo
Vídeo:
Agustí Torres
Autoria:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

El director i actor Pep Tosar ja va repassar la història personal i la producció artística de diversos poetes i cantants en muntatges teatrals com Tots aquests dois (sobre Guillem d'Efak), La casa en obres (Blai Bonet), Poseu-me les ulleres (Vicent Andrés Estellés) o Esquena de ganivet (Damià Huguet), entre d'altres.

Ara aplica la mateixa narrativa per repassar la trajectòria d'un dels poetes més llegits en llengua castellana, assassinat el 1936 a Granada durant els inicis de la guerra civil. Ho fa amb la col·laboració d'una guitarra flamenca (Jesús Guerrero), un bailaor (Jesús Carmona) i una cantaora (Alba Carmona).

Tots ells i el mateix Pep Tosar fent d'actor, combinen música, dansa i text en una proposta que revisa els moments més significatius de la vida del poeta i posa en relació les vivències personals i les obres compostes en cada moment. Completen la proposta les imatges en vídeo: d’una banda són paisatges lorquians i, de l’altra, un seguit d'entrevistes que analitzen la vida i l’obra del poeta rodades dins un tren que recorre el trajecte Madrid-Granada. Es recrea així l’últim viatge de Federico, que va portar-lo al tràgic final.

Crítica: Federico García

21/07/2015

Federico García, l’home: un brillant poema escènic

per Iolanda G. Madariaga

Pep Tosar torna a fer diana en la seva forma de bastir un espectacle sobre la figura d’un poeta. Com molt bé sap reconèixer, poques coses resten per dir de García Lorca però la seva aproximació és, si més no, interessant. Tosar elabora una cartografia del recorregut vital del poeta a partir de la seva correspondència íntima. Aquest mapa vital es nodreix també amb el testimoni documental de diferents estudiosos de prestigi internacional i el de la seva neboda Vicenta Fernández-Montesinos García. L’espectacle pren la forma d’un viatge en tren pels paisatges d’aquest recorregut: una acurada i significativa selecció d’imatges –fixes o en moviment, actuals o d’arxiu- conformen un viatge que menarà el poeta a l’acompliment del seu tràgic destí. Esdevé així una mena de Via Crucis solcat per la obra literària, musical i gràfica -i també social- del granadí més universal. Al cante, Alba Carmona recreant composicions emblemàtiques de Camarón o Morente, poderosa en tots els pals, fins i tot, en algun blues; l’acompanya a la guitarra, Jesús Guerrero. El percussionista David Domínguez va més enllà de l’acompanyament creant una atmosfera sonora que vehicula tot l’espectacle. El ballarí Jesús Carmona, amb corbatí o descamisat, encarna l’alter ego delpoeta, un jo molt físic però elegant i subtil. I el mateix Pep Tosar dient, llegint, interpretant -discret però contundent-, poemes, cartes, escrits... Federico García és un homenatge a la persona més que a la figura literària, és també un exercici de memòria històrica, però és, sobre tot, un espectacle intens i brillant que mereix tenir un llarg recorregut.  


Trivial