Federico García

Teatre

informació obra


Producció:
Pep Tosar
Dramatúrgia:
Pep Tosar, Evelyn Arévalo
Direcció:
Pep Tosar, David Selvas
Intèrprets:
Pep Tosar, Jesús Carmona (bailaor)
Interpretació musical:
Jesús Guerrero (guitarra), Alba Carmona (cante)
Escenografia:
Pep Tosar
Il·luminació:
Pep Tosar
Vestuari:
Evelyn Arévalo, Leonor Caro
Ajudantia de direcció:
Evelyn Arévalo
Vídeo:
Agustí Torres
Autoria:
Victoria Szpunberg
Sinopsi:

El director i actor Pep Tosar ja va repassar la història personal i la producció artística de diversos poetes i cantants en muntatges teatrals com Tots aquests dois (sobre Guillem d'Efak), La casa en obres (Blai Bonet), Poseu-me les ulleres (Vicent Andrés Estellés) o Esquena de ganivet (Damià Huguet), entre d'altres.

Ara aplica la mateixa narrativa per repassar la trajectòria d'un dels poetes més llegits en llengua castellana, assassinat el 1936 a Granada durant els inicis de la guerra civil. Ho fa amb la col·laboració d'una guitarra flamenca (Jesús Guerrero), un bailaor (Jesús Carmona) i una cantaora (Alba Carmona).

Tots ells i el mateix Pep Tosar fent d'actor, combinen música, dansa i text en una proposta que revisa els moments més significatius de la vida del poeta i posa en relació les vivències personals i les obres compostes en cada moment. Completen la proposta les imatges en vídeo: d’una banda són paisatges lorquians i, de l’altra, un seguit d'entrevistes que analitzen la vida i l’obra del poeta rodades dins un tren que recorre el trajecte Madrid-Granada. Es recrea així l’últim viatge de Federico, que va portar-lo al tràgic final.

Crítica: Federico García

09/05/2017

Gaudint del viatge

per Núria Sàbat

El Teatre Romea recupera el bell espectacle sobre Lorca que Pep Tosar va estrenar en el festival Grec de 2015. I ha estat una bona decisió.

Fidel a la línia iniciada el 2003, quan amb Esquena de ganivet va començar tot un seguit d’espectacles dedicats a difondre o homenatjar poetes, Federico García és una nova mostra del talent del director, actor, productor i autor mallorquí.

Per fer aquest recorregut vital, en què l’ànima del flamenc hi és ben present, Tosar ha buscat, aquest cop, la complicitat –i cal dir que la troba– de Mariola Membrives (cante), Rycardo Moreno (guitarra), José Maldonado (un ballarí capaç de transmetre l’essència de Lorca) i David Domínguez (percussió) per centrar-se en la figura d’un dels poetes literàriament més poderosos i humanament més enigmàtics, centrant-se intel·ligentment en els aspectes menys coneguts i més personals.

La veu de Tosar ens fa arribar fragments de la seva poesia, però sobretot de textos en prosa que ens parlen de la infantesa del poeta a Fuente Vaqueros, de la seves estades a Madrid, a Cadaqués o a Nova York –que la vellutada veu de Membrives il·lustra musicalment–, i part de la seva correspondència amb els amics i la família. D’aquestes lectures, se’n desprèn una imatge del poeta que, paral·lelament i de manera alternada, es veu reforçada amb les valuoses aportacions dels diferents testimonis que en parlen, com ara la seva neboda Vicenta Fernández-Montesinos García, l’escriptora i biògrafa Antonina Rodrigo, el catedràtic de Literatura Mario Hernández...

Novament, un plaer escoltar-los i compartir amb tots ells un viatge amb tren que, si bé per a nosaltres ha estat un trajecte del tot plaent, per al genial poeta granadí va esdevenir l’últim. 


Trivial