Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

Teatre

informació obra


Direcció:
Wajdi Mouawad, Wajdi Mouawad
Dramatúrgia:
Charlotte Farcet
Intèrprets:
Dimitris Kranias, Wajdi Mouawad
Composició musical:
Michael Jon Fink
Escenografia:
Emmanuel Clolus
Vestuari:
Emmanuelle Thomas
Il·luminació:
Sébastien Pirmet, Gilles Thomain
So:
Michel Maurer, Jérémie Morizeau, Wajdi Mouawad
Ajudantia de direcció:
Alain Roy
Vídeo:
Olivier Petitgas
Autoria:
Wajdi Mouawad
Sinopsi:

Amb els projectes escènics Des femmes (2011) i Des héros(2014), el dramaturg d'origen libanès Wajdi Mouawad va començar a fer realitat el projecte de portar a escena el conjunt de les tragèdies de Sòfocles. Va confiar la traducció de les obres al poeta Robert Davreu, però la seva mort va alterar els plans inicials de Mouawad que, per tal de posar en escena les dues últimes tragèdies, va decidir prescindir de les traduccions i va reescriure les obres ell mateix en el díptic Des mourants. Aquesta primera peça del díptic està inspirada en Filoctetes, la història del guerrer ferit abandonat per Ulisses en una illa. Des de l'escenari, el mateix Mouawad ens explicarà com, en morir Davreu, va decidir emprendre un viatge a Grècia a la recerca dels herois de l'antiguitat clàssica i com, pel camí, va recuperar les ganes de viure i va descobrir en la poesia l'únic camí possible.

El muntatge pren la forma d'un film que, mentre es projecta, interactua constantment amb l'escenari, ocupat per Mouawad. En el seu periple, l'autor d'Incendies travessa paisatges desolats i viatja fins i tot a mons infernals que ens parlen de la Grècia actual. Un taxista li farà de guia per un món ple ànimes abandonades i de gossos que udolen, en el qual els déus estan absents.


Crítica: Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

22/07/2017

Colossal viatge iniciàtic

per Núria Cañamares

L’autor de la tetralogia La Sang de les promeses amb els aclamats ‘Litoral’, ‘Incendis’, ‘Cels’ i ‘Boscos’ i d’‘Un obús al cor’, brindats per La Perla 29, ha tornat a Barcelona. Però si fins ara l’havíem conegut a través dels seus textos, el Festival Grec l’ha convidat en persona perquè ens presenti les dues últimes de les 7 tragèdies de Sòfocles. Dues peces reescrites per ell mateix, equidistants en la forma, però amb molts punts en comú en el contingut i que s’engloben en el díptic Des Mourants.

La primera d’elles, ‘Inflammation du verbe vivre’, és una versió de ‘Filoctetes’. Wajdi Mouawad –perdut i trasbalsat després de la mort del poeta Robert Davreu, amic i traductor del projecte per dur a escena totes les tragèdies del dramaturg grec– l’afronta en primera persona anant a buscar metafòricament Filoctetes, el guerrer ferit i abandonat en una illa per Ulisses. I, també, d’altres herois de la Grècia clàssica. Una viatge introspectiu guiat per l’’Odissea’ d’Homer i que l’autor necessitava fer davant l’ofec d’un món que se li ensorrava, com una llarga filera de fitxes de dòmino col·locades minuciosament.  

És un espectacle colossal que, vagant per la Grècia clàssica i actual i a través de la vida (a cavall de la mort?) de Mouawad, ataca molts fronts alhora en un viatge profundament intens que, en definitiva, es resumeix en la lluita per retrobar el gust de viure. Un viatge que també és físic i que recorda tants d’altres viatges iniciàtics de la història universal com el ‘Conte de Nadal’ de Dickens protagonitzat pel vell Scrooge o ‘La camisa de l’home feliç’ de Tolstoi.

Mouawad troba en el llenguatge poètic i cinematogràfic la via per explicar-se. Entra i surt de la pel·lícula travessant una pantalla filada i portant el teatre cap a un terreny interactiu que explota amb gran originalitat i atractiu visual. És íntima, emocionant, intel·lectual, crua, amb un toc còmic i irònic... i, com la resta de les seves obres, deixa pòsit, un missatge carregat de significat.

Llegeix aquí la crítica de la segona obra del díptic Des mourants: ‘Les Larmes d’Oedipe’ que parteix de la tragèdia ‘Èdip a Colonos’.