Queralt Riera és una dramaturga que demana atenció. Perquè és capaç de parlar de qualsevol tema socialment punyent (sovint, des del risc), amb un llenguatge vigorós, tempestuós, que humiteja un llenguatge ressec amb un vocabulari cada cop més limitat i perquè treballa una forma molt oberta perquè la directora acabi de tancar la proposta. Vam assistir a l'assaig general de dimarts, el dia anterior a l'estrena.
A la Brossa, fa uns mesos es va estrenar Dona (en què es revelava un altre tipus de violència sexual amb la participació d'Alba Sáez, que repeteix a Jo porn, tu porno) i es prepara una reposició del seu terrible Pruna (sobre la violència infantil) finals de març. A la Villarroelm en quatre dies recupren una farsesca mirada al món ensucrat dels complexos disney (Dopaland).
La directora Magda Puyo no és de les autores que s'arronsin. Exdirectora del Sitges Teatre Internacional i de l'Institut del Teatre, va atrevir-se amb una peça radical i violenta d'Albert Mestres (Temps real, 2007 TNC). Ara s'enfanga amb el món del porno, amb una proposta sensible i dura de Queralt Riera. Es treballa en dos mons paral·lels que acaben confluint en un món real aparent (però també fictici).
El porno és un tema rebregat a l'escena en multitud d'ocasions. Sens dubte, apel·la a un univers primari, íntim, traumàtic sovint per una insuficient educació sexual que comporta una mirada culpabilitzadora que dificulta entendre la seva complexitat. El TNT va fer una sensual visita a la pornografia mainstream a Porn is on, deixant que llisqués entre la pulsió i la broma més guarra. El Conde de Torrefiel va desdramatitzar la pornografia simulant un càsting en directe a Kultur, com despreocupant-se de la submissió de la dona que el codi del porno implica. Carles Mallol apel·lava a la comèdia i l'intent de desprendre's de la moralitat per deixar anar la sexualitat per lliure a La vida pornogràfica. Susanna Barranco coreografia la vida de la prostitució a Red room. En aquesta peça, de fet, hi intervenia Encarni Sánchez (doblant l'absència de Sol Picó) Ara, amb el treball de Queralt Riera, es revela com una actriu de text contundent, que sap combinar els quadres més còmics i exagerats amb els d'una sensibilitat i dolor extrem. I no obvia la força de la seva coreografia, que ja s'intuia a Viatge d'hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert). Juana Dolores viu una tragèdia amorosa i sexual en el seu castell de fades a Hit me if i'm pretty. I les de Inciativa Sexual Femenina reivindiquen una sexualitat desinhibida a Catalina, entre d'altres peces...
Riera, dèiem, és fresca, sensible i sense filtres. Sap combinar la pornografia des de la que la practica i també des de qui les gaudeix. Sembla una concessió a l'evasió i a la descàrrega de preocupacions a partir de les pulsions, sovint amb els arguments fílmics més estúpids. Riera i Puyo no s'allunyen un centímetre del porno, però no necessiten exposar els cossos, tot i que sí que saben imprimir coreografies en uns sets de gravació en què s'imaginen relacions heterosexuals entre les dues intèrprets, en una intensitat actoral i alhora un distanciament de l'acte exhibicionista. Riera fa que aquests dos mons, aparentment separats per la càmera, s'acabin trobant ficionalment i establint una relació d'estimació que no té conflicte amb el treball sexual.
Una actriu de porno pot sentir-se violada tot i treballar-hi professionalment Una dona, també en la seva relació íntima. El consentiment, el gaudi compartit, són les eines perquè la sexualitat en parella sigui fructífera. La dominació o no, entra segurament en un altre rang dins del joc íntim. On hi ha la por és en l'abús, en l'evidència de sentir-se violentada. Riera planteja dues sortides (que no, necessàriament, finals). L'un amb un to de comèdia gore; l'altra amb el dolor del col·lapse mental. Puyo ha acabat triant. Algunes escenes que, en el moment de veure-ho per primera vegada, eren quasi narratives d'una relació tolerada entre les dues companyes, tenen una densitat molt més feixuga. La pornografia es vesteix amb la superficialitat d'uns cossos perfectes, una coreografia animal. Però en la sexualitat mal entesa hi ha una dolorosa i incessant caiguda als inferns.
