L'Emperadriu del Paral·lel

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Lluïsa Cunillé
Direcció:
Xavier Albertí
Intèrprets:
Pere Arquillué, Maria Hinojosa, Sílvia Marsó, Oriol Genís, Roberto G. Alonso, Montse Esteve, Alejandro Bordanove, Mont Plans, Jordi Domènech, Aina Sánchez, Carme Sansa, Albert Mora , Chantal Aimée
Direcció Musical:
Jordi Domènech
Sinopsi:

La dramaturga Lluïsa Cunillé posa en dansa els fantasmes del Paral·lel en una gran simfonia de la bohèmia nocturna barcelonina

Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard, «L’Emperadriu del Paral·lel». Mentre la gran avinguda de l’oci barceloní es troba de dol, l’efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil·litat tota mena d’artesans de l’escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s’embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat.

Com una vibrant simfonia escènica, L’Emperadriu del Paral·lel de Lluïsa Cunillé fa dansar - a ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries - l’ebullició popular del Paral·lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta, que aviat es veurien condemnats a empassar-se d’un sol glop tanta amargor.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'Emperadriu del Paral·lel

11/05/2021

Simfonia de la bohèmia nocturna

per Pep Vila

Benvinguts a l'època daurada (però també agitada) de Barcelona, a finals dels anys 20. Són moments de transformacions profundes en la societat i la política catalana. No falta gaire per la proclamació de la Segona República. I el Paral.lel és el rovell de l'ou on convergeixen artistes, periodistes, anarquistes...I tots es reuneixen per retre homenatge a la vedette Palmira Picard. I ho fan a través d'un fil conductor, el periodista Roc Alsina (Pere Arquillué) inspirat en la figura real de Francesc Madrid.

I en una hora i tres quarts d'un formalment brillantíssim espectacle aniran apareixent personatges de l'època, alguns d'ells reals (Lerroux, Josep Santpere, Valle Inclán...), primer per trobar.se al Bar de la Tranquil.litat (quina ironia!) i després alguns d'ells es traslladen al modest edifici del Raval estil "13 rue del Percebe" (o "Rent") on vivia la Palmira, paper que borda, musicalment parlant, la gran soprano María Hinojosa.

Per tant, a "L'emperadriu..." viurem un retrat social, cultural, polític i popular, acompanyat d'uns magnífics cuplés. Un món on es barreja la creativitat de Lluïsa Cunillé i la sabiduría i exquisit gust musical d'un Xavier Albertí que segurament buscava una peça així abans d'acomiadar.se com a director artístic del TNC després de vuit anys. Una obra, tot plegat, amb un gran repartiment però que potser per la seva justificada ambició abarca massa temes i massa personatges. I poc Paral.lel.