El director lituà Oskaras Korsunovas, un dels directors europeus actuals més trencadors i innovadors, ens ofereix una versió escènica molt personal, però, i es d’agrair, absolutament respectuosa amb el text i l’essència de l´obra original. Situat en un lloc i espai inconcret obre connexions entre el passat i el present, la tradició i la modernitat, per subratllar la seva actualitat. A l´escenografia els mobles antics contrasten amb els movibles metacrilats. Una obra d´amors no correspostos, de frustració, de resignació, de l´inexorable pas del temps i dels somnis que ja no es faran realitats, que aprofundeix magistralment en la condició humana.
Un repartiment de luxe
Julio Manrique composa un oncle Vania patètic que deambula per l´escenari sense il·lusió, ociós, desenganyat i que sols el mou un patètic i senil enamorament, per Ielena, la jove i atractiva esposa del seu cunyat, el vell i decadent professor Aleksandar. A la segona part explota colèric de ràbia contra ell, quan els hi anuncia la seva intenció de vendre la casa i els terrenys, que Vania i la seva germana han estat cuidant durant pràcticament tota la seva vida. Una gran interpretació, una més, d´aquest actor, que ja és un dels grans noms de l´escena catalana, tan com actor com a director. També excel·lent la interpretació continguda i intensa que en fa de l´enamorada, sacrificada i no corresposta Sonia, l´actriu Júlia Truyol (un dels pilars de la Companyia La Calòrica), dotant d´una intensitat de “pell de gallina” el seu monòleg final… Cal viure, cal resistir i quan arribi l´hora morirem resignats.
L´Ivan Benet en fa també una notable interpretació del metge Àstrov, urbanista de mons futurs ecològics, somni que ve alterat pel seu alcoholisme, la seva insatisfacció permanent i la seva obsessió també per Ielena. La jove esposa del Vell professor, està interpretada per Raquel Ferri, que aconsegueix dotar-la d´una torbador atractiu, tot flirtejant de forma elegant amb l´insistent assetjament de Vania, la seva atracció pel doctor, la seva auto-obligada fidelitat pel marit que ja fa temps ha deixat d´estimar i la frustració per una vida buida a la que es sent inevitablement lligada.
El veterà actor Lluís Marco és l´egòlatra professor Aleksander Serebriàkov que s´ha beneficiat d´una fama immerescuda, vidu de la germana de Vania, pare de la soferta Sonia, casat amb una atractiva jove i objecte de veneració que li professa la seva sogra. Amb ell dues veteranes il·lustres, Carme Sansa, una de les grans-grans actrius de l’escena catalana, com a la sogra i Anna Güell com la nodrissa. Ambdues tenen aparicions puntuals, però tan fonamentals com les altres en el entramat de l´obra.
Pel personatge de Teleguin, el terratinent vingut a menys que viu amb la família, li reserva Korsunovas una visió clownesca i camaleònica, molt ben interpretada per l´artista tot-terreny d´origen letó, nascut a Riga i des del 2006 resident a Barcelona, Kaspar Bindeman. Ell interpreta a un advenedís Teleguin, una ombra pul·lulant per l´escenari, quasi omnipresent i cineasta accidental (càmera en determinats moments com un voyeur privilegiat, a través del mòbil) i music que subratlla sonorament certs escenes fent sorgir estripats sons, riftejant amb la guitarra elèctrica
Les llicències de Korsunovas.
Amb tota llibertat el director lituà es permet saltar-se diversos convencionalismes escènics. Els personatges trenquen la quarta paret per dirigir-se el públic (recurs massa reiterat) i encara més enllà en diversos moments els fa saltar al pati de butaques perseguint gallines o en l´escena final quan Vania pistola en ma persegueix el professor. El personatge de Teleguin com ja hem dit, les escenes filmades i els subratllats en una pantalla dalt de l´escenografia. Discutibles, com les escenes de joc escènic, jugant amb la gestualitat corporal, com quan els actors es transformen en gallines i galls o en una mena d’autòmats. Amb tot res distorsiona el conjunt, una excepcional versió de l’Oncle Vania i una gran espectacle teatral que malgrat la seva duració, tres hores, descans inclòs, en cap moment es fa pesat ni perd intensitat.
Un repartiment internacional
La traducció del text és de Feliu Formosa/Nina Avrova. L´escenografia de Gintaras Makarevicius. La il·luminació de Ganecha Gil. L´espai sonor d´Antanas Jasenka i el vestuari de Nídia Tusal. Es tracta d´una producció de Temporada Alta i Teatre Lliure. Estrenada el 8 d´octubre al Teatre del Canal de Girona i el 18 de novembre al Teatre lliure de Barcelona. www.temporada-alta.com y www.teatrelliure.com
Oskar Korsunovas i Temporada Alta
Oscar Korsunovas (Vilnius, 19 es va graduar com a director de escena el 1998, formant la seva pròpia companyia amb la que ha estat un dels participants més assidus a la Temporada Alta (Miranda-2011; Hamlet, 2012; Els baixos fons, de Gorki-2013; La Gavina, de Txèkhov-2014; L´ultima cinta de Krapp, de Samuel Becket-2015; Cleansed-2016; Diari d´un boig, de Tolstoi; Casament-2018 i Un home de Podolsk-2019). www.ok.lt
Altres Vanias en el record
Citarem dos espectacles. El muntatge que va dirigir i interpretar Josep Minguell, Tiet Vania, amb altres sis actors (Silvia Sabater, Nadala Batiste, entre elles), d´estil naturalista i amb traducció de Feliu Formosa, estrenat al Teatre Zorrilla de Badalona i al Teatre Grec, i posteriorment al Nou Tantarantana, el 2010, i el muntatge innovador Vània, de la Companyia Les Antonietes, dirigit per Oriol Tarrasón, que girava a l´entorn d´un Vania de poc més de vint anys. Estrenat el 2016, al Teatre Lliure, www.lesantonietesteatre.com
Dos Vanias de cine
Destaquem el clàssic rus, Tío Vania, dirigit per Andrei Konchalovski el 1970, i Vania en la calle 42, que va dirigir Louis Malle el 1994, i que es centrava en una companyia professional que assajava l´obra a New York, amb Julianna Moore com l´actriu més coneguda pel gran públic.
text, ferranbaile@gmail.com
