L'oncle Vània. Oskaras Korsunovas

informació obra



Autor:
Anton Txékhov
Direcció:
Oskaras Koršunovas
Intèrprets:
Julio Manrique, Ivan Benet, Raquel Ferri, Anna Güell, Lluís Marco, Carme Sansa, Júlia Truyol
Sinopsi:

El prestigiós director lituà Oskaras Koršunovas, habitual de Temporada Alta, torna enguany al festival per dirigir una nova versió de L’oncle Vània, text cabdal d’Anton Txèkhov i el teatre universal i ho fa amb un repartiment estel·lar català. La mateixa fórmula d’unir els talents d’un director internacional i artistes locals que tan bé ha funcionat anteriorment amb Davant la jubilació (Krystian Lupa), L’omissió de la família Coleman (Claudio Tolcachir), La neta del senyor Linh (Guy Cassiers) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) (Gabriel Calderón). L’aposta dramatúrgica de Koršunovas serà, com sempre en el seu teatre, radicalment lliure. Una oportunitat per veure els nostres actors en registres insospitats.

Crítica: L'oncle Vània. Oskaras Korsunovas

14/11/2021

Koršunovas i ‘L’oncle Vània’

per Joaquim Armengol

Cal reconèixer que la fórmula emprada per Temporada Alta d’unir els talents d’un director internacional amb artistes locals, ha funcionat la mar de bé amb Krystian Lupa, Claudio Tolcachir, Guy Cassiers o Gabriel Calderón, i que continua essent una gran idea vist el muntatge de L’oncle Vània del director lituà Oskaras Koršunovas, text cabdal de Txékhov interpretat per un repartiment català. Em pregunto si funcionaria tan bé a la inversa, amb un repartiment internacional i direcció catalana.

En una carta de Txékhov a Suvorin, l’autor es rebel·la mostrant el que sembla ser un dels fonaments del seu art: “Ja és hora –diu Txékhov–, que els escriptors confessin que no comprenen res d’aquest món, com en altres èpoques van confessar-ho Sòcrates i Voltaire. La gent pensa que ho sap i que ho entén tot, i com més estúpida és, més ampli li sembla l’horitzó. Si un artista en qui la gent creu es decideix a declarar que no entén res del que veu, això constituirà una gran aportació en el camp del pensament i suposarà un pas endavant”. Txékhov també sabia que no sabia res, per això va ser un innovador, i la seva profunditat rau en l’aparent superfície.

Efectivament, les mosques netegen l’aire, i les obres netegen els costums. Per primera vegada hem vist un muntatge de L’oncle Vània renovat, allunyat de l’estereotip, net de prejudicis escènics, que trenca sovint la quarta paret, lliure, enèrgic, còmic, tràgic, grotesc, emotiu… Sensacional. És obvi que la personalitat radical de Koršunovas ho impregna tot, però l’esperit de Txékhov resta impol·lut. És més, diria que il·lumina de manera esplèndida la fragilitat abissal de l’existència humana davant la vida, sovint tan grotesca, implacable i despietada. Com ho fa? Contrastant el dolor i la broma en un equilibri escènic magistral. De manera que equivoquem l’esperit i l’estupidesa ens fa miserables, s’evidencia així la nostra incapacitat de ser feliços. I la vida, fugaç, passa inexorablement, i és aleshores quan veiem les coses amb claredat, quan la pèrdua és irreparable.

De fet, l’art de Txékhov no deixa de ser el reflex d’un mateix, de la societat i del món. Però el més colpidor és veure que l’escriptor rus (i Koršunovas) no jutgen mai els seus personatges, siguin alegres o tristos, execrables o amatents, refinats o vulgars. En aquest sentit no hi ha duresa de cor ni gens d’amargor, no hi passen comptes perquè saben prou bé que els humans no poden ser diferents del que són. Per això, després de la tempesta tot queda igual i no canvia res.

A través dels elements lumínics i escenogràfics, la posada en escena concilia passat i present; potser la gran pantalla no aporta gairebé res, però obviant això i que les portes corredisses impedeixen certa visió als laterals, tot plegat respira l’atmosfera i l’encant txekhovià. El ritme, el grotesc i el sorprenent humor imprevisible, juntament amb una plena llibertat actoral, de vegades intensa i desfermada, són elements que juguen a favor d’aquest muntatge irònic i admirable. Per sort, podrem tornar-lo a veure al Teatre Lliure a partir del 18 de novembre.

L'enllaç a Youtube no està disponible.