La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autor:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

30/09/2017

Brillant versió del brutalisme teatral britànic

per Iolanda G. Madariaga

Hi ha una escena magistral que justifica per ella sola la valoració d’aquesta posada en escena: el moment en que Pol López i Oriol Pla “improvisen” un play-back coreografiat del Nothing compares to you de Sinéad O’Connor. Com arriben els seus personatges a aquesta escena és complex d’explicar, hi intervé l’alcohol en gran mesura -el Poitín o Poteen, un destil·lat irlandès casolà d’altíssima graduació- i la despietada mirada de Martin MacDonagh sobre la Irlanda més rural i ancorada en les tradicions. Mick Dowd (López), viudo des de fa set anys, viu sol; al capvespre, rep sovint la visita de Maryjohnny Rafferty (Marta Millà) soltera, entrada en anys i addicta al bingo parroquial. A l’inici de la tardor, Mick fa una mena de “treball per a la comunitat” que consisteix en desenterrar els morts de més de set anys per fer lloc al cementiri de la vila. Enguany li tocarà desenterrar la seva esposa, però en Mairtin Hanlon (Oriol Pla) -un noi força beneït- l’ajudarà; ho haurà de fer sota la supervisió de Thomas Hanlon (Xavi Sáez), policia local, germà de Mairtin i grollera imitació del seu admirat “tinent Colombo”. Sinistra i brutal són dos adjectius que escauen a una obra com aquesta que forma part d’una trilogia  Leenane TrilogyA Skull in Connemara i The Lonesome West, ambdues escrites el 1997, i The Beauty Queen of Leenane (La reina de bellesa de Leenane, M. Gas, T. Villarroel, 1998), escrita un any abans. De fet, MacDonagh -freqüent en els escenaris catalans- forma part d’aquest corrent de dramaturgs anomenats In yer face, dels que la crítica n’ha destacat sempre la seva brutalitat. Amb el tema de la violència masclista com a teló de fons, MacDonagh -irlandès criat a Londres i nacionalitzat britànic- fa un retrat esfereïdor d’uns personatges submergits en una Irlanda profunda, uns éssers que malden per surar en un mar de xafarderies i que mantenen un delicat equilibri social sempre a punt d’esfondrar-se. Ivan Morales ha sabut fer esclatar tot l’humor negre que conté la peça, dotant-la de l’estripada crueltat que pretén l’autor. El verd del fenc acumulat a l’escenari ens remet a una imatge idíl·lica de l’oest rural d’Irlanda; un escenari que contrasta amb la negror de la comèdia. En diem comèdia però té tints de thriller no resolt, de drama rural i, furgant entre tombes, potser hi veiem també algun os del vell Shakespeare i, fins i tot, quelcom de tràgic i ineluctable en l’ànima dels qui retrata. Ivan Morales li ha agafat el pols a MacDonagh; tot i que el prodigi teatral ve de mans d’un elenc excel·lent, en especial d’un Oriol Pla en estat de gràcia que porta al límit el seu Mairtin, sense deixar-lo caure en el grotesc, mantenint en tot moment el punt humà d’aquest sucós però difícil personatge.