La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autor:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

28/09/2018

Dansa macabra

per Francesc Massip

McDonagh ens té acostumats a uns textos un pèl truculents, amb uns personatges d'àrid esperit forjats en els alcohols de tradició irlandesa de la més alta graduació: la fe catòlica en la seva versió més encubada i obsessiva, i el poitín, el destil·lat europeu més anorreador. Són textos que reflecteixen una Irlanda atàvica, rosegada per la rigidesa religiosa i estovada per la beguda, per on transiten personatges descentrats, que maceren ambicions i impulsos singulars, llargament cobejats, que un dia esclaten en un deliri flamejant, per tornar-se a condormir en la sòpita quotidianitat. Amb tots aquests ingredients feinegen els quatre intèrprets que sota la batuta d'Iván Morales construeixen una posada en escena trepidant de "La calavera de Connemara". Pol López i Ferran Vilajosana interpreten gairebé tota l'obra en el registre d'embriacs compulsius que potser ens fa perdre alguna paraula, però que ofereix una veritat incontestable als personatges, i, sobretot, una força tel·lúrica que s'ho emporta tot, partcularment amb l'escena de l'orgia macabra al cementiri, una alternativa menys asèptica que la incineració, car exigeix l'acció directa en la polvorització dels nostres cadàvers. L'obra està esquitxada d'humor, amb rèpliques espaterrants, i l'escenografia central és un tapís de verd -herba del prat i de la granja- que impulsa l'energia de manera efectiva i impactant.