La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autor:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

08/11/2017

Un dificil (i exitós) exercici de funambulisme escènic

per Marc Sabater

Martin McDonagh és un dels autors internacionals contemporanis que més sort ha fet als escenaris catalans des que el 1999 es va estrenar la seva òpera prima, La reina de bellesa de Leenane. L’irlandès va entrar a Catalunya per la porta de La Villarroel, el mateix escenari on ara s’ha estrenat La calavera de Connemara, un espectacle que, és just dir-ho sense dilació, s’ha de veure sí o sí. Entre aquests dos muntatges, també hem tingut per aquí El tinent d’Inishmore (Teatre Nacional de Catalunya 2003) i L’home dels coixins (Teatre Lliure 2009), de forma que, el que dèiem, molt pocs autors vius no autòctons (no clàssics, vaja) han gaudit d’una presència tant àmplia i sostinguda entre nosaltres. 

Per què? Doncs perquè McDonagh és molt bo. Així de senzill i de complicat a la vegada. Les seves obres no només imbriquen personatges i situacions de forma magistral sinó que ho fan amb una pàtina de crueltat que fa entrar els espectadors en el terreny de l’esperpent amb total naturalitat i sense que res grinyoli el més mínim.

A La calavera de Connemara, definida com una comèdia negra irlandesa, assistim a la catarsi --i mai millor dit en la lectura que n’ha fet el director Iván Morales-- de Mick Dowd (Pol López), un avorrit veí d’aquesta comarca de l’oest d’Irlanda que cada tardor s’encarrega de buidar el cementiri del poble per fer lloc per a nous difunts. Aquest any, però, la cosa serà diferent perquè toca ‘desnonar’ els ossos de la seva dona i, a més, fer-ho acompanyat del peculiar Mairtin Hanlon (Oriol Pla), una combinació de circumstàncies que  porta a una situació sinistra i estripadíssima que resultaria increïble si no restés a les mans de McDonagh.

Iván Morales ha llegit molt i molt afinadament el que proposa McDonagh fins al punt que la seva direcció no reescriu l’obra sinó que s’hi metamorfitza per donar al conjunt encara una volta de cargol més, emfatitzant la crueltat dels personatges i les situacions, explotant la seva vessant més macabra i bastint una proposta escènica amb la qual, a ben segur, l'autor es sentiria molt còmode. McDonagh deixa un marge estret, però marge al cap i a la fi, per revolucionar més o menys el text i Morales ho aprofita per anar-se’n a l'extrem radical en un exercici amb molt risc del qual, per sort del teatre i dels espectadors, se'n surt molt bé.

Morales ha tingut l’encert i la sort d’encarregar els dos principals personatges a dos actorassos sense els quals aquesta passada de voltes tindria uns resultats molt diferents i a ben segur molt més discutibles.. El que Pol Lopez i Oriol Pla fan a La calavera de Connemara és una brutalitat teatral de primera magnitud, un exercici de funambulisme escènic dificilíssim que es mou a l’escaire de la credibilitat sense caure, que seria fàcil, en l`abisme del ridícul. El seu talent converteix les interpretacions en una obra mestra digna de figurar, ja a aquestes alçades, entre les millors que probablement veurem aquesta temporada.

Si tot plegat, a més, ho emmarquem en un bon treball d’escenografia i caracterització –en un espai complicat i potser no prou adequat per a una proposta textual concebuda  a la italiana—s’entén l’èxit sense pal·liatius de La calavera de Connemara i del seu autor, que cal esperar que continuï tenint obertes les portes del teatre català.