La calavera de Connemara

Teatre

informació obra


Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autoria:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

14/10/2017

Hem de riure?

per Alba Cuenca Sánchez

Incomoditat. Aquest sembla que hauria de ser el sentiment davant d’un grup de personatges patètics, desgraciats i en situacions profundament dramàtiques. Els protagonistes d’aquest text de Martin McDonagh viuen en un poble de la Irlanda rural tancat, violent i misogin embrancats en un cercle de vici, alcoholisme i ludopatia. Davant la misèria, la única alternativa és la de llançar-se contra els altres a través de l’insult, la burla, el rumor i l’atac constants...

Contra això, el públic ha de riure. Així al menys ho planteja la direcció d’Ivan Morales, que posa l’accent de l’obra en l’histrionisme de l’Oriol Pla. El ragazzo va demostrar com de brillant era en la gestualitat a Be Good Is, però les obres de text no s’haurien de defensar amb la mateixa tècnica. Al costat del constant moviment, les piruetes i la veu exageradament forçada, que el teòricament protagonista Mick –Pol López- hagi de desenterrar del cementiri el cadàver de la seva dona casi sembla anecdòtic. En aquest context, la interpretació de López queda en correcta la major part del temps, sense brillar des del minut zero com sí que ho feia en muntatges com El curiós incident del gos a mitjanit, Filla del seu pare o Hamlet.

La immersiva escenografia creada per en Marc Salicrú de seguida ens transporta al verd del paisatge típicament irlandès. També la música, capitanejada pel conegut tema I'm Shipping Up To Boston de Dropkick Murphys ens situa instantàniament a la Irlanda més rockera i rebel. Morales utilitza tots els elements que té per impactar a l’espectador, per sorprendre’l i crear bones fotografies. No obstant, en aquest sac d’estratègies hi ha inclosos l’humor macabra i les imatges desagradables, amb un punt molt Tarantino. Un tipus de recursos políticament incorrectes no aptes per aprensius.