La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autor:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

14/11/2017

SUSPENS i HUMOR NEGRE

per Ferran Baile

A les terres de la verda, plujosa i freda Irlanda, al nord Oest està el comptat de Galway. Allí on John Ford va rodar la seva immortal comèdia L´home tranquil-The Quiet Man, amb John Wayne i Maureen O´hara el 1951. La regió de Connemara forma una península entre aigües i conserva vius els orígens de la cultura gaèlica. A una petita població rural d´aquesta zona encara força salvatge, allunyada de les zones urbanes i a principis dels anys 90, transcorre l´acció de l´obra de Martin McDonagh. L´escenari convertit en una amplia franja verda de gespa (un encert de l´escenògraf Marc Salicrú), separa les butaques dels espectadors a banda i banda, esdevé segons les escenes el cementiri, la sòrdida casa del protagonista o el magatzem d´ossos desenterrats.

A diferència dels alegres i vitals personatges de la pel.lícula de Ford, els quatre personatges de La calavera de Connemara, viuen amargats i solitaris, en difícil relació i immersos en els seus propis fantasmes. Mick Down (un Pol Lòpez barbut i envellit), és el solitari i fosc des enterrador, ofegat en l´alcohol i els remordiments per la mort de la seva dona en un accident de l´automovil que ell conduïa en estat absolutament ebri. Mairtin Hanlon (un electric Oriol Pla) és el nerviós jove bala perduda del poble al que li falta un bull i viu en perpetua angoixa en el seu intent de sentir-se valorat. L´envellida Maryjohnny (ben dibuixada per Marta Millà), ludòpata i addicte al bingo,  és la tia de Mairtin, i qui el té al seu càrrec. Thomas (convincent composició de Xavi Sàez), que també il.lustra amb la guitarra electrica els passatges inicials de l´obra), ja camí de la mitja edat, afectat, presumit i pentinat a lo jove-rocker, és el germà gran de Mairtin i treballa com a policia local, pateix asma i malgrat la seva frustració i encara somia algun dia ser un famós detectiu com el seu admirat Colombo televisiu.

Els diàlegs creuats son rics en tacos i improperis, s´odien però en el fons es necesiten i ho saben, el contacte és l´unic que els salva de la soledat més fosca. Les situacions esdevenen grotesques. Suspens (va ser un accident o Mick va matar la seva dona?) i humor negre es donen la mà. Les cançons, la contundent, I´m shipping up to Boston, dels Dropkick Murphys i Nothing compares to you, de Sinead O´Connor (cantada en plena borratxera pels dos protagonistes), ajuden a que l´espectador es senti immers en aquest món rural i tancat de l´Irlanda profunda.

Els interpretes estan brillants, especialment el duet dels joves actors Pol Lòpez (interpretant des de la sobrietat, un personatge de molta més edat que ell) i Oriol Pla (des d´un acurat histrionisme energètic, quasi clownesc). L´escena de la borratxera esmicolant frenèticament caps d´ esquelets, amb moments circenses, esdevé per moments antològica.

La direcció d´Iván Morales (Barcelona 1979), més acostumat als petits formats (va guanyar el premi Butaca i Max revelació pel seu muntatge Se de un lugar-2012), demostra que també sap jugar amb espais grans i aconseguir el clímax i el ritme que una obra com aquesta requereix. Iván Morales és també actor y guionista i compagina les feines també al cinema i la televisió, http://ivanmoralesactor.blogspot.com

La calavera de Connemara forma part de la trilogia d´obres que l´autor situa dins d´aquesta zona de l´Irlanda rural. Anteriorment hem pogut veure a Barcelona, La reina de la bellessa de Leenane, en un magnífic muntatge dirigit per Mario Gas i magistralment interpretat per Montserrat Carulla i la seva filla Victòria Peña (Sala Villarroel, 1998)  i  The Lonesome West (Versus Teatre, 2012)

Martin McDonagh (Camberwell-Regne Unit, 1970), és un dels més cotitzats dramaturgs anglesos, admirador de Samuel Beckett, David Mamet i Quentin Tarantino, també és director i guionista. Ha estrenat forces obres i sis d´elles han passat al cinema, la més coneguda Amagats a Bruges-Escondidos en Brujas (2008), dirigida per ell mateix i protagonitzada per Colin Farrell i Ralph Fiennes. També ha dirigit, Six Shooter (2004), Siete psicópatas (2012), Tres anuncios en las afueras de Ebbing-Misuri (2017), les tres obres seves estrenades al teatre.  

Text: ferranbaile@gmail.com