La calavera de Connemara

Teatre

informació obra


Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autoria:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

25/11/2017

Dos actors inmensos que valen tota una obra

per Pep Barbany

Quan en teatre l’èxit de crítica s’uneix al de públic i una obra aparentment arriscada com La calavera de Connemara pot sumar dos mesos seguitsen una sala com La Villarroel només pot significar que hi ha moltes coses que s’han fet bé i moltes altres, més arriscades, han sortit bé.

Ivan Morales porta a escena una obra de l’irlandès Martin McDonagh, que no és precisament un desconegut als nostres escenaris, i que la sinopsi defineix com “una comèdia negra d’amor i ossos”. Què hi trobem, però d’aquesta definició en el resultat final?

D’entrada parlar de comèdia negra en un autor com McDonagh significa que l’humor brolla de les patètiques vides d’uns personatges patètics, de vides grises i actituds esperpèntiques. Potser influïts pel clima plujós d’Irlanda o el caràcter esquerp i tancat dels qui viuen en zones rurals, els quatre personatges de La calavera de Connemara són tan tristament ridículs i les seves vides avorrides tan poc desitjables que potser és per això que davant del dubte de si hem de plorar finalment rient, o més ben dit, rient-nos d’ells i el que els passa.

L’argument és senzill: Mick és un solitari i misteriós home refugiat en la beguda des que la seva dona va morir en dubtoses circumstàncies i cruels rumors de la seva implicació, que alimenten veïns com el Thomas, un detectiu que es creu el Colombo del poble, i la Maryjohnny, una vella addicta al bingo. Un cop l’any, a la tardor se li encarrega al Mick la sinistra tasca de desenterrar els cadàvers que ja fa set anys que descansen al petit cementiri local i aquest any el capellà li ha assignat com a ajudant el jove Martín, un noi “especial” sense ofici ni benefici. La festa està servida!

Més enllà de tot el que aquest panorama permet a l’autor retratar de la Irlanda rural i d’aquestes persones grises i solitàries, es nota que Ivan Morales ha tingut clar des del principi que l’important aquí són els personatges. I com que els personatges depenen del dibuix que en fa l’autor, però també en gran mesura pels actors que els interpreten, un dels grans encerts de La calavera de Connemara és la tria de Pol López i Oriol Pla. Dos grandíssims actors capaços de convertir els seus personatges al límit de l’histrionisme en dues joies de les quals no es veuen cada dia.

L’únic però és que en parlar d’aquests dos “cracks” és que sembla que traiem mèrit als encertadíssims papers de Marta Millà i de Xavi Sáez, però és la “tragèdia” dels papers secundaris.

El fins no fa gaire actor revelació, López, es reafirma aquí com un dels millors actors de la seva generació, i suma un nou èxit a la seva carrera plena de papers memorables. Pla esdevé en conseqüència llavors l’actor revelació per a molts dels espectadors que encara no l’haguessin descobert. I el xoc a escena d’aquests dos talents és una meravella. El seu paper com a borratxos és espectacular, i val la pena veure l’obra només per aquesta genial escena. És cert que les dues interpretacions, sobretot la de l’energètic i molt “clown” Oriol Pla, estan al límit de la sobreactuació, però just a la ratlla vermella, i segurament per aquest equilibri tan difícil que es gaudeixen tant.