La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autor:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

26/09/2017

Fuita del teatre de la trinxera amb l'escut de l'humor però oblidant la tensió dramàtica

per Jordi Bordes

Martin McDonagh dona veu a un particular desenterramorts i li posa un company de pega. Podrien ser el díptic dels enterramorts de Hamlet que extreuen la calavera de Yorick. L’autor, però, els dota de més plecs. Per començar, la seva feina és alliberar el cementiri dels esquelets que ja fa set anys que es podreixen a terra. Ningú sap (ni es pregunta oficialment) què fan dels esquelets. Mick Dow (Pol Lopez) és el titular d’aquesta feina ingrata que topa amb la peripècia d’haver de desenterrar el cos de la seva dona, morta, oficialment, en accident de cotxe. Martin Hanlon (Oriol Pla) és un jove desvagat i tan milhomes com poruc que l’haurà d’ajudar. L’obra vista, uns dies abans de l’estrena, planteja una topada perillosa entre els dos desenterramorts perquè l’excentricitat del jove aclapara la desolació de l’adult. 

McDonagh ha escrit uns personatges amb profunditat, dramàtics, que arrosseguen ombres i mentides i procuren sobreviure. La calavera... forma part d’una trilogia amb La reina de la bellesa de Leenane (Villarroel, 1998) i Lonesome west (Versus, 2012). Certament, hi ha el to nostàlgic d’un poblet perdut amb unes vides d’entranyables perdedors entre Maryjohnny (Marta Millà) i Mick (Pol López), però explotar massa el punt excèntric de Full monty fa un trist favor a poder escoltar el ressò dolorós que es projecta des del fons del sot.

Si l'any passat, Focus va convidar que Martí Torras amb Denise Duncan tinguessin una oportunitat al Romea amb La taverna dels bufons, ara és el torn d'Iván Morales a la Villarroel. Directors i dramaturgs afronten un treball pensant amb un públic molt més ampli, i amb un repartiment més que contrastat. Morales es mou molt bé en el teatre de trinxera, que fixa mirades entre nostàlgiques (Sé de un lugar) a inconformistes (Jo mai) o bé que aboquen l'esperança dels joves a l'abisme (Wasted). afirma que sem`re ha volgut persuadir el públic però ara, potser amb l'angúnia d'una platea amb molts seients i llarg calendari ha volgut estirar massa el clown. Segurament, a mida quie avanci la temporada anirà equilibrant-se, torbant espai pèrquè la part més tènebrosaa de la peça trobi el seu racó, sense que l'excentricitat còmica (que és molt efectiva, certament) se'l mengi.