La ruta de la Palta

informació obra



Companyia:
Projecte Ingenu
Direcció:
Marc Chornet Artells
Sinopsi:

La palta és el nom xilè per a l’alvocat. Quan fa 2 anys Projecte Ingenu viatja a Santiago de Chile en un intercanvi artístic amb Teatro Puerto, es troba en plena “vaga de consum de palta”: els preus de l’alvocat havien assolit uns màxims històrics que el feien inassolible pels autòctons. L’especulació havia arribat al consum d’un aliment bàsic per als xilens, per culpa de l’exportació massiva del producte a Europa i Estats Units. Tot plegat mentre aquí es lloava sobre manera l’alvocat per les seves propietats nutricionals i se l’incloïa en totes les dietes vegetarianes, veganes i superhealthy. Es feia evident com la colonització no havia acabat tal i com expliquen els llibres d’història, senzillament ha canviat de forma.
La Ruta de la Palta és un viatge que va des d’un restaurant vegà ple de turistes a les Rambles de Barcelona, fins a indrets desertitzats per culpa del conreu extensiu de l’alvocat xilè… Des de la privatització de l’aigua per part de Pinotxet, fins als efectes del canvi climàtic al pantà de Ciurana; des de les cançons de Jara fins a les d’Ovidi, de Violetta Parra fins a Bonet, de Joan Brossa a Nicanor Parra… Des de l’assassinat d’Allende al de Puig Antich… Des d’Urquinaona a Plaza Italia… Des de preguntar-nos com de compartida és la nostra història…, fins a celebrar-ho.

Crítica: La ruta de la Palta

29/10/2020

La dictadura de l'alvocat

per Jordi Bordes

Aquesta és una primera aproximació a un muntatge que està en procès. Projecte Ingenu vn visitar Xile, de la mà de la Nau Ivanow fa uns anys. Anaven sense més inquietud que compartir experiències amb aristes d'aquella comunitat. Sens cap obligació de convertir-ho en espectacle. Però l visita va ser tnt fèrtil que es van comminar a continuar treballant. Han passat tres anys i el Grec (dedicat a l'Amèrica Llatina) va propiciar l'oportunitat. La peça s'estrenarà completada al desembre, a l'Escenari Joan Brossa. Dissabte passat, es va fer una primera mostra, encara amb la companyia xilena vinguda a Barcelona fent quarantena a la Fabra i Coats (i internvenint-hii puntualment amb una videotrucada).

Projecte Ingenu vol explotar la contradicció de l'alvocat. Perquè, es té com un aliment molt nutritiu i que aporta prou energia com per evitar la carn (està molt de moda en els Restaurants ecològics de la ciutat) però alhora és causa de terribles injustícies al lloc on es conrea. Xile practica el monocultiu i destina qran quantitat d'aigua a les plantacions. Fins al punt que la població més pobra (que no pot pagar l'aigua, un servei bàsic privatitzat) en pateix restriccions. L'alvocat és doncs, un exemple de què passa amb el neoliberalisme portat a l'extrem. La riquesa continua a mans d'uns pocs, que van saber sobreviure el pas de la dictadura de Pinochet a la dremocràcia actual. En aquest sentit, la companyia xilena coincideix amb les noies del Centro Cultural Gabriela Mistral i Compañía de Teatro La Re-Sentida amb el seu Paisajes para no colorear (Premi Novaveu 2019 i Premi espectacle internacional de la Crítica 2019). Pre Casaldàliga parlava que Espanya va exercir un segon Descobriment (un segon saqueig) a Amèrica amb l'arribada de Telefónica al mercat llatí: Un grapat d'empreses de l'IBEX-35 van escombrar cap altra competència i van dominar el mercat, impunement. El neoliberalisme de les potències europees a l'Amèrica Llatina ja ha estat motiu de la trilogia de Laida Azkona & Txalo Toloza (Extraños mares arden, Tierras del Sud, Teatro Amazonas), recentment.

Fets aquests preàmbuls, passem al com es presenta aquesta creació. Per ara, tot és molt despullat, amb un joc parateatral constant (jugant a què tots els actors facin de Marc Chornet, el director de la companyia, a escena). Hi ha un contrast molt gran entre les escenes farsesques dels joves demanant, amb una cantarella enganxadissa plats de cuina macrobiòtica amb els quadres molt foscos i dolorosos de la violència durant la dictadura. Projecte Ingenu trasllada el país de contrasts a l'escena. Unes sensacions, indiscutiblement subjectives, però que segurament aporten veritats concretes (difícils de contextualitzar, a hores d'ara).

La formació s'estrena en el format de creació amb tocs de teatre documental. Fins ara, la seva recerca ha estat en la forma de presentar i actualitzar clàssics Romeu i Julieta, Yerma, Vaig ser Pròsper (rellegint La tempesta) o d'enfrontar universos abstractes com a InFaust o La dona pantera tot rellegint i pervertint ta nt Goethe com Palau i Fabre.

En tornarem a parlar, a partir de l'estrena d'aquest mes de desembre.