El nou clima polític de l’any 1833 va eliminar els privilegis del Teatre de la Santa Creu, que havia tingut un monopoli absolut en el teatre fet a Barcelona, ja que fins aquell moment la llei concedia el control sobre les representacions teatrals als eclesiàstics de l’hospital de cada ciutat. Aquesta flexibilització de la normativa escènica va propiciar el naixement de nous teatres que dinamitzarien la vida cultural de la ciutat i, alhora, va determinar que el Teatre de la Santa Creu adoptés el nom de Teatre Principal, amb la voluntat de marcar distàncies respecte de les noves sales.
L’ebullició amb què va néixer una nova cultura urbana en la qual el teatre esdevindria una de les principals atraccions de l’oci ciutadà, es va traduir en apassionades disputes entre partidaris del teatre vell i del nou. La rivalitat més paradigmàtica en aquest sentit va ser segurament l’enfrontament entre «liceistes» i «cruzados», entre partidaris del nou Teatre del Liceu i de l’antic Teatre de la Santa Creu. L’extraordinari retrat satíric que va fer Pitarra d’aquesta disputa a la seva obra Liceistes i cruzados ens dóna el testimoni brillant d’un moment fonamental en el naixement de la nova cultura catalana.
Una autèntica delícia escènica. Un gran divertiment que a més ofereix una punyent visió satírica de la burgesia barcelonesa de principis del segle passat. Jordi Prat i Coll, director i adaptador de l´obra de Serafí Pitarra, demostra un impecable sentit del ritme, en una posta en escena en la que hi fa un paral.lelisme amb la Commèdia dell´Arte, amb uns personatges que entren i surten i resten en escena, asseguts en un segon pla, però intervenint com a cor molt encertadament en moments puntuals. Un muntatge que té forces paral.lelismes amb el magistral Els feréstecs d´en Lluis Pascual que varem poder gaudir al Teatre Lliure l´any passat. Aquí també brilla un treball coral perfectament conjuntat d´un elenc de “toma pan y moja”, que desgrana amb gran encert els difícils heptasíl-labs plens de castellanismes. Destaquen especialment, Anna Moliner, absolutament genial interpretant a la filla casadora que no accepta el destí imposat pel seu pare una de les més versàtils actrius joves catalanes (aquí a més ens canta òpera) i els veterans Pep Sais, en una de les seves millors interpretacions i el sempre magnífic Jordi Banacalocha. Els bis a bis de Sais i Banacalocha són absolutament magistrals, tota una lliçó d´interpretació. Tornant a l´Anna Moliner, el seu treball és senzillament de “chapeau” i genuflexió. Sens dubte és una de les actrius més brillants i versàtil de la seva generació, aquí a més de tot el recital interpretatiu plé de detalls de gran actriu, ens sorprèn cantant, i amb una excel.lent tessitura de soprano, fragments operístics. Ens referirem de nou a ella com a cadascun dels intèrprets en la part final del comentari, oferint-vos una petita primícia informativa sobre la Moliner, cantant i compositora. Citem doncs a tota la resta de l´elenc amb l´ovació i els bravos que es van mereixer al final de la representació : el veterà Camilo Garcia (un mestre del doblatge), en Marc Pujol, també tenor (que ens ofereix una hilarant paròdia del Barber de Sevilla), en Francesc Ferrer (molt encertat com a pretenent “tontolaina”), la Berta Giraut (magnífica, acalorada y goldoniana criada), l´Oriol Guinart (l´altre criat perdut pels seus “huesitos” i el que els cubreix), Jordi Llordella (el cregut “guaperes”, fill de papà, i “axulat” nuvi oficial) i l´Andreu Gallen (a més director musical i pianista).
Aquest muntatge va ser estrenat la passada temporada a la Sala Tallers, dins l´Epicentre Pitarra, i es va poder veure sols tres dies. Era doncs obligada aquesta reposició, que possiblement quedi curta (sols fins el 9 de novembre), perque molt més públic pugui gaudir d´aquest magnífic treball teatral d´una hora i vint minuts impagables de duració.
Aplaudir també l´esperit informatiu i il.lustratiu en el documentat programa de mà i en l´exposició del vestíbul que complementa el muntatge i il.lustra sobre l´autor i sobre la seva època i la Barcelona que va viure.
Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra (Barcelona, 1839-1895), poeta, dramaturg i empresari teatral, va ser un mestre de la sàtira i la paròdia. Liceistes i cruzados va ser escrita el 1865, just quan va crear companyia especialitzada en obres en català i es va fer càrrec del Teatre Romea. Aquell mateix any va escriure una altre d eles seves obres de més èxit, El castell dels tres dragons, o la desmitificació de l´heroi, i el 1967, La rosa blanca. L´altre obra més coneguda és L´esquetlla de la Torraxa, el seu primer estrena uqe va ser el 1860. Afegim també la gens menyspreable versió que en va fer d´Els Pastorets, El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, estrenada al Teatre Romea el 1891 i que es segueixen representant de forma històrica i absolutament arrelada a Berga i de recuperats i amb passat històric a Molins de Rei. D´aquest text es va fer una important versió al Mercat de les Flors en 1992, amb actors professionals (Lluis Soler, Joan Anguera, Manel Dueso, Rosa Vila, Quim Lecina, Empar Rosselló, Pep Callau.... ), dirigida per en Frederic Roda Fàbregas i amb escenografia de Castells Planas.
Jordi Prat i Coll (Girona, 1975), és autor i director. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per l´UPF i en direcció escènica i dramatúrgia per l´Institut del Teatre (Premi extraordinari 2002). Entre les seves obres destaquem : Carrer Hospital amb Sant Jeroni (Premi Recull 2000) i Obra vista y La festa (que ha estrenat i dirigit). Com a director ha estrenat al Lliure, la Sala Beckett i La Planeta de Girona, destacar també els seus muntatges: Una còpia (Premi Butxaca al millor espectacle de petit format, 2007), Vides privades y Hamlet-Laforgue. Dona classes d´interpretació a les escoles Eolia, Aules i Col.legi de Teatre i d´escriptura teatral a l´Obrador de la Sala Becket. Ha escrit a diferents diaris i publicacions, entre ells El Periódico de Catalunya.
Anna Moliner,es llicenciada en Comunicació Audiovisual per l UPF i com a actriuva debutar professionalment a la companyia Dagoll Dagom, interpretant a Maria, una de les amigues espanyoles acompanyants de la protagonista, en la segona versió de Mar i Cel, dins la gira es va canvia de bàndol i va passar a interpretar el paper de fer el paper d´Idriss el grumet pirata (premi Gran Via a Madrid, com a millor actriu revelació, 2006). Amb Dagoll Dagom i ja com a protagonista va interpretar la Caputxeta de Boscos endins (2007-08-Premi Butxaca a la Millor Actriu de Musical). També amb Dagoll Dagom va actuar a Aloma (2008-09). Protagonitza Danny i Roberta al Versus Teatre (2009). Des del 2009 forma part de l´elenc de la Companyia T6 del TNC, en la que ha estrenat : M de Mortal, A mi no em diguis amor, Lluny de Nuuk, Vimbodí versus Praga, Gang Bang i Una història catalana. El 2013, la varem poder veure a l´espectacle, Barcelona, protagonitzat per Emma Vilarasau i el 2012, a la comèdia, Toc Toc (Trastorn Obsesiu Compolsiu), estrenada al Teatre Borràs. També és coneguda per donar vida a la Tru, l´alegre porqueta que tot ho veu amazing-increïible del Club Super 3 (des del 2009 fins ara). A televisió ha intervingut també en diverses sèries i especialment a La Sagrada Família dels Dagoll Dagom. www.aadpc.cat/annamoliner
Noticia : El dia 21 d´aquest mes d´octubre presentarà, encara s´està lligant el lloc, el seu primer treball discogràfic, Scents, amb composicions pròpies. Podeu fer un tast a you tube.
Pep Sais
Veterà actor amb una llarg i fructífer recorregut al món del teatre a Barcelona i a Madrid, des d´aquells anys setanta amb la històrica companyia U de Cuc Teatre, protagonitzant el Supertot, als seus inicis (Cicles Cavall Fort al Teatre Romea), a la televisió, al cinema (ultimes intervencions a 53 días de invierno, Los últimos días, La soledad..) i treballant llargament al doblatge com a actor i director. www.aadpc.cat/pepsais
Jordi Banacalocha
Veteraníssim i magnífic actor. Un luxe en qualsevol repartiment. Vinculat al Casal de Sant Andreu ha treballat en centenars de muntatges teatrals, primer com afeccionat, desprès dins del teatre independent i desprès com a professional. Ha treballat també molt a la televisió, darrerament ha estat el rei Joan d´Aragó a la èxitosa sèrie Isabel, i també en moltes pel.lícules. També ha fet sarsuela i destaca com a cantant.
Marc Pujol
Brillant actor, cantant (tenor) i ballarí amb una llarga trajectòria des dels seus inicis el 1995, al teatre (va ser el Jan, protagonista de Boscos Endins, amb Dagoll Dagom, amb els que també va treballar a Aloma i a la sèrie televisiva Sagrada Família; ha treballat a les companyies Comediants, dei Furbi, Sémola Teatre, Dreams Teatre i ha estat dirigit entre d´altres per Ricard Reguant a West Side Story, per Àngel Pavlovsky a Cantando desnudos, per Carles Alberola, La nit de Sant Joan…), a la televisió i al cinema i també com a cantant, director vocal i coreògraf. http://marcpujol.aadpc.cat
Francesc Ferrer
Ha treballat intensament des del 2005, diversificant la seva tasca com a actor, presentador, cantant, compositor, guitarrista, docent i tècnic, al teatre, la televisió, el cinema i a diversos festivals i esdeveniments. Compositor, cantant i guitarrista de la banda, El Efecto Zeigarnik, amb el que tenen editat el treball, Opuestos frágiles i el seu primer treball en solitari, Deliciosos huéspedes (2009). www.francescferrer.info
Jordi Llordella
Nascut a Terrassa el 1976. Darrers treballs, Nit de Sant Joan (Arteria Paral.lel, 2010), T´estimo, ets perfecte, ja et canviaré (Teatre Goya, 2014). Amb en Jordi Prats i Coll va treballar a Obra vista. Ha participat des del 2006, en diversos espectacles a la Sala Beckett, Teatre Condal, Teatre Romea i a la desapareguda sala Artenbrut. A televisió, La sagrada familia . Al Cinema Los ojos de Júlia. www.redteatral.net
Berta Girauit
Es diplomada del Institut del Teatre i ha estudiat també a Holanda i a Anglaterra. Des del 2004 ha participat a diverses sèries televisives i ha forces muntatges teatrals. Dirigida per Jordi Prats i Coll, treballa a La Festa (casino de Girona, 2009) i De quan somiava (Sala Atrium i Teatre Lliure, 2013). També destaquem el seu treball a Les aventures extraordinaries d´en Massagran al TNC (2005) i Nines al Versus (2008).
Oriol Guinart
És un jove actor camaleònic que en els darrers anys porta una activitat frenètica. Recentment l´hem vist entre d´altres a treballs tan diversos com El rei Lear (Biblioteca de Catalunya-2008), Coriolà (Teatre Lliure-2013), Roberto Zucco (Teatre Romea-2013), Adiós a la infancia, una aventi de Marsé (2013) i Kum (Teatre Lliure-2014). Amb en Jordi Prats i Coll va cooncidir a Eva Perón (Teatre Lliure-2004). www.teatralnet/oriolguinart
Andreu Gallen
Va estudiar al Conservatori del Liceu i a l´ESMUC i té un postgrau a Bruxel.les. Ha estat el pianista-teatral a T´estimo ets perfecte, ja et canviaré, La Vampira del Raval, Taxi al TNC i Mar i Cel, entre d´altres. Ha realitzat a l´Auditori de Barcelona, al Centro Bellas Artes de Madrid, Teatre Kursaal de Manresa, Teatre L´Atlàntida de Vic, al Festival del Castell de Peralada, Festival de Porta Ferrada, Festival de Segovia, Festival de Gstaad de Suissa…www.andreugallen.com
Text : ferranbaile@gmail.com