Una verdadera delícia. L iceistes i cruzados arrasa a la Sala Petita del TNC amb la punxant sàtira que Serafí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) va fer de l’enfrontament de dos bàndols representatius de diferents sectors socials de la Barcelona de mitjans del segle XIX amb el tema de fons dels gustos operístics, però sense deixar de banda el rerefons sociològic d’una ciutat que estava en ple canvi. Els partidaris del Principal (antic Teatre de Santa Creu), que representava un escenari arcaic lligat a la vetusta noblesa, i els del nou Liceu, associat a una naixent burgesia, porten la controvèrsia a un hooliganisme equiparable al futbolístic dels nostres dies.
L’obra, molt ben adaptada i dirigida per Jordi Prat i Coll, sobrevola l’època en què es va viure aquesta tensió ciutadana per encaixar com un guant, 150 anys després, en determinats comportaments d’avui. Un dels encerts d’aquesta producció és que el traç gruix de la paròdia que utilitza el pare del nou teatre català per ridiculitzar unes actituds tan absurdes no es desborda mai.
Prat aconsegueix que el cabal humorístic del relat, escrit en vers i en el català de l’època que es parlava al carrer ple de castellanismes, tingui una fresca sonoritat. El vers sona a vers i els personatges, de caràcter goldonià, es fan tan reconeixibles en el seu tòpic tarannà que és impossible contenir el riure.
L’afiliació a un dels bàndols es presenta com a determinant a l’hora de prendre decisions com la dels casaments entre fills dels contendents o en altres qüestions quotidianes. Són moments de gran comicitat que ressalten la intransigència d’uns i el fanatisme dels contraris. L’obra posa també en evidència l’esnobisme dels que només pensen a anar al Liceu per deixar-se veure més que per disfrutar de les òperes.
La direcció musical, a càrrec del pianista i actor Andreu Gallén, juga un paper determinant en l’èxit de la proposta, així com les estupendes interpretacions líriques dels actors, entre els quals destaca Anna Moliner, genial tant en la seva vis còmica com en la seva exquisida línia de cant. Una actuació excel·lent que no oculta el gran treball coral dels seus companys. La paròdia d’ El barber de Sevilla de Marc Pujol és francament divertida i magnífics són també els rols encarnats per Jordi Banacolocha, Francesc Ferrer, Camilo García, Berta Giraut, Oriol Guinart, Jordi Llordella i Pep Saís. Un elenc de luxe per a una comèdia rodona.
