Molt soroll per no res

Teatre

informació obra


Direcció Musical:
Manu Guix
Vestuari:
Míriam Compte
Dramatúrgia:
Marc Artigau, Àngel Llàcer
Traducció:
Salvador Oliva
Intèrprets:
Clara Altarriba, Lloll Bertran, Oriol Burés, Enric Cambray, Jordi Coll, Bernat Cot, Àngel Llàcer, Albert Mora, Òscar Muñoz, Aida Oset, Victòria Pagès, Marc Pociello, Albert Triola, David Verdaguer, Mònica López
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Coreografia:
Aixa Guerra
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya
Direcció:
Carles Santos
Sinopsi:

La gran comèdia romàntica de Shakespeare amb música de Cole Porter en directe.

Un Shakespeare en una versió contemporània inspirada en les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. Una gran companyia d’actors i actrius que ens oferiran els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor.

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Molt soroll per no res

04/11/2015

en la fèrtil, rica i delitosa illa del teatre

per Francesc Massip

Àngel Llàcer té el talent natural de la comunicabilitat i la virtut congènita de crear bon rotllo al seu entorn, aspecte especialment valuós en un art col·lectiu com és el teatre. L'escena de Molt soroll per no res respira  felicitat i gaudi en tots els seus ressorts. No es fa una lectura novedosa de la cèlebre comèdia shakespeariana, ni hi ha un biaix particularment interessant, però la Sala Gran del TNC és una festa: l'alegria va per barris i es fa encomanadissa i es treu la màxima rendibilitat de tots els elements dramàtics que entren en joc. El maridatge, aparentment estrambòtic, d'obra de Shakespeare i musical de Broadway (passat pel filtre de la cinematografia clàssica hollywoodiana) lluny de resultar un híbrid monstruós, es converteix en un potent mecanisme de gaudi, generador d'endorfines d'efectes exaltants. Fins i tot hi ha una cita a l'escena elisabetiana: els tres nivells, situant els músics en directe al de dalt de tot. Música de Cole Porter sota la batuta, també feliç, de Manu Guix; interpretacions líriques de gran intensitat, particularment en la poderosa veu d'Aida Oset (la Hero del conte), i actuacions espurnejants de Bea Segura (ben tornada!), David Verdaguer, Victòria Pagès, Lloll Bertran o Albert Triola. Un espectacle concebut en estat de gràcia i que produeix un irresistible estat d'exultació.