Molt soroll per no res

Teatre

informació obra


Direcció Musical:
Manu Guix
Vestuari:
Míriam Compte
Dramatúrgia:
Marc Artigau, Àngel Llàcer
Traducció:
Salvador Oliva
Intèrprets:
Clara Altarriba, Lloll Bertran, Oriol Burés, Enric Cambray, Jordi Coll, Bernat Cot, Àngel Llàcer, Albert Mora, Òscar Muñoz, Aida Oset, Victòria Pagès, Marc Pociello, Albert Triola, David Verdaguer, Mònica López
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Coreografia:
Aixa Guerra
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya
Direcció:
Carles Santos
Sinopsi:

La gran comèdia romàntica de Shakespeare amb música de Cole Porter en directe.

Un Shakespeare en una versió contemporània inspirada en les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. Una gran companyia d’actors i actrius que ens oferiran els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor.

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Molt soroll per no res

20/10/2015

La comèdia musical arrossega Shakespeare

per Jordi Bordes

Manu Guix i àngel llàcer buscven un artefacte explossiu. I l'han aconseguit. La seva versió esclata el text original i s'atreveix a convertir-lo en una trama d'odis entre actors per a aconseguir els papers d'una pel·lícula de Holywwod. I tot amb música de cole Porter. Es veu que aquest músic ja va fer una comèdia basada en Shakespeare. Però el duet Llàcer/guix han volgut fer via pel seu compte i estripar divertidament amb la complicitat d'uns actors que ballen i canten, tot defensant uns personatges arrquetípics. Llàcer s'atreveix a fer de director de cnema i a prendre rèpliques shakesperianes resolent el gran conflicte. 

L'escena és una disbauxa molt divertida que entreté i fa disfrutar al públic. El text de shakespeare queda potser una mica trepitjat. No pot ser que tant focs d'artifici no els perjudiqués una mica. Però el que mana és el ritme, el joc, el despropòsit i el conflicte exagerat. És el que buscaven i elk públic, possiblement, ho agrairà. Sens dubte és molt més honest que el "Somni d'una nit d'estiu" de l'any passat a la mateixa Sala gran que no va artrevir-se a mantenir un rumb i naufragava. Ara, també és veritat que la versio de fer una pel·lícula d'un untatge ja està bastant gastat. Salvant les distàncies, i sempre dins de la presentació extrems els d'Egos Teatre van fer una divertidíssima versió de "La casa sota la sorra" (TNC, 2010) atrevint-se a fer un matxambrat de l'obra de Joaquim Carbó. Van ser llestos i van distanciar-se de la novel·la d'aventures per no quedar-ne atrapats i poder desbarrar amb més llibertat sense angúnia de fer mal a una novel·la llegidíssima.

Per últim, cal celebrar el treball dels actors, que juguen sempre a favor de la comèdia, aguantant el gest fins a l'extrem. La música també respon amb elegància al repte. I sí, el públic quan puja les escales cap a la sortida, va cantant el tema principal, el repte de tot musical de melodia per fer-se un lloc en la cartellera barcelonina.