Molt soroll per no res

Teatre

informació obra


Direcció Musical:
Manu Guix
Vestuari:
Míriam Compte
Dramatúrgia:
Marc Artigau, Àngel Llàcer
Traducció:
Salvador Oliva
Intèrprets:
Clara Altarriba, Lloll Bertran, Oriol Burés, Enric Cambray, Jordi Coll, Bernat Cot, Àngel Llàcer, Albert Mora, Òscar Muñoz, Aida Oset, Victòria Pagès, Marc Pociello, Albert Triola, David Verdaguer, Mònica López
Il·luminació:
Albert Faura
So:
Roc Mateu
Coreografia:
Aixa Guerra
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya
Direcció:
Carles Santos
Sinopsi:

La gran comèdia romàntica de Shakespeare amb música de Cole Porter en directe.

Un Shakespeare en una versió contemporània inspirada en les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. Una gran companyia d’actors i actrius que ens oferiran els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor.

Finalista en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Molt soroll per no res

02/11/2015

Un divertiment divertit

per Toni Polo

És Shakespeare. És música en directe. És Cole Porter (i altres). Són Marc Artigau i Àngel Llàacer. És el TNC... vull dir que sabem de què estem parlant. I no ens equivoquem. Aquesta versió musical de Molt soroll per no res (una mica llarga, potser) es fa veure i fins i tot es deixa tararejar. És el que es busca. I es troba, perquè omplir la sala gran del TNC (com està passant sovint) no és fàcil.

La història d’embolics shakespeareians és divertida i alegra, colorida, animada. Ens porta a deixar-nos endur pels nostres impulsos, a passar de tot, a ser feliços, a gaudir de la vida. Hi ha alguna cosa millor, encara que haguem de trobar-la al teatre i (ai...) no a la vida? Tots aquests anhels els vivim i els cantem a través de la relació (impossible!) entre Benedicte i Beatrice, una parella tan antagònica que acaba abraçant-se. O la de Claudio, enamorat bojament de la seva promesa, Hero, però encara més atrapat per la tradició de la puresa; l’engany el posarà a prova i triarà... les cadenes de la compostura de l’època, esclar.

La posada en escena (l’orquestra en una segona planta és un encert perquè li dóna el protagonisme que al fos no tindria) acaba d’arrodonir-ho tot, traslladant la trama als temps gloriosos de Hollywood on, a ben segur, històries d’amor, d’atzar, de traïcions i de punyetes n’hi va haver un munt. Tot molt esbojarrat, molt “llaceresc” i molt divertit. Interpretada amb masses somriures, a ben segur, els amants del musical continuaran omplint la sala gran.