Text, dansa i música en directe en un espectacle contra l’oblit.
Cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l’Estat espanyol durant la guerra. Esposes, mares, filles i germanes però també, i sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres i lluitadores incansables per la democràcia i pels drets adquirits.
Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015
Sí, són dones. Dones a les quals no els fa cap falta aquest “només” que tan sovint ha mal acompanyat el nom. Dones a qui el fet de trobar-se en el bàndol dels perdedors va condemnar a poder ser insultades, vexades, torturades o assassinades amb tota impunitat; dones a qui van arrencar els fills; nenes a qui es va negar la infància... memòries que van voler enterrar sense noms ni senyals, però que no s’han aconseguit esborrar del tot perquè, sortosament, encara hi ha qui s’entossudeix a recuperar la memòria històrica, a donar veu a aquelles heroïnes que se’n van quedar sense i, el que és més important, a fer-nos-la arribar.
Només són dones és un espectacle punyent, escrit per Carmen Domingo, que a través de la dramatització d’algunes històries reals reivindica el dret a no oblidar una de les pàgines més cruels i fosques de la nostra història més recent.
Però també és un muntatge dramatúrgicament molt ben travat per tres disciplines diferents –teatre, dansa i música– que coexisteixen harmònicament i ofereixen moments –individuals i corals– plens de bellesa i emocionalment intensos.
La ballarina Sol Picó (a qui de vegades substitueix, amb la mateixa força, Xaro Campo); la cantant i músic Maika Makovski, i Míriam Iscla –una molt bona actriu que d’un temps ençà ha pogut mostrar el seu gran potencial– són els tres pilars visibles sobre els quals Carme Portaceli ha bastit un espectacle de dones i sobre dones que no pot passar inadvertit.