Només són dones

informació obra


Intèrprets:
Míriam Iscla, Maika Makovski, Sol Picó
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Antonio Belart
Coreografia:
Sol Picó
Composició musical:
Maika Makovski
Producció:
FEI (Factoria Escènica Internacional)
Direcció:
Carme Portaceli
Autoria:
Carmen Domingo
Sinopsi:

Text, dansa i música en directe en un espectacle contra l’oblit.

Cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons de l’Estat espanyol durant la guerra. Esposes, mares, filles i germanes però també, i sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres i lluitadores incansables per la democràcia i pels drets adquirits.

Espectacle finalista en la categoria de disseny de vídeo. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Només són dones

15/10/2015

«Han trobat l'àvia!»

per Andreu Sotorra

Paraula, música i coreografia. 'Només són dones' podrien ser tres propostes independents i cadascuna d'elles tindria bona part de la mateixa força que desprèn en aplegar-les en una: podria haver estat un monòleg, podria haver estat un solo de dansa o podria haver estar un recital. És precisament aquesta visió triangular conjunta el que fa que la malmesa Memòria Històrica prengui forma en cos de dona, l'oblidada, la silenciada, la víctima innocent, la que el franquisme i els seus seguidors volien redimir ni que fos amb tortures, segrestos de criatures en braços o afusellaments no considerats polítics i perduts entre les xifres mai tancades del tot.

Els testimonis que escull l'assagista i ara dramaturga Carmen Domingo (Barcelona, 1970) podrien també ser molts més. Però el sol fet de desvelar-ne només uns quants ja desperta la història amagada des de fa gairebé vuitanta anys: per por, per desig d'oblit, per no escampar la taca amb què van ser marcades les famílies durant la Dictadura franquista...

I un cop el testimoni és sobre l'escenari, cal l'abstracció obligada de les disciplines artístiques: els laments o els xiuxiuejos mig cantats de la veu corprenedora de Maika Makovski; el moviment esgarrinxat de la ballarina (Sol Pico o Xaro Campo en algunes funcions alternes); la paraula matisada de Míriam Iscla per cada canvi de registre, segons qui parla, de les dones víctimes de la guerra. (...)