Rebota, rebota y en tu cara explota

Nous formats

informació obra


Direcció:
Agnés Mateus, Quim Tarrida
So:
Quim Tarrida
Vídeo:
Quim Tarrida
Il·luminació:
Carles Borràs
Producció:
Antic Teatre, Festival TNT
Companyia:
Moviment d'Insurrecció Sonora (M.I.S.)
Interpretació musical:
Moviment d'Insurrecció Sonora (M.I.S.)
Sinopsi:

Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que llencem a l’estómac dels peixos que ens cuinem per sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixos i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx. Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això sí, que no falti el minut de silenci a la porta dels ajuntaments amb cada morta.

Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom. S’ha de perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, grassor, gra de pus, hemorroides, caca, asfíxia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, moc sec, colonoscòpia i amor.

Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, de la nostra deixadesa, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú no coneix i uns quants pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència…

… ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Premi de la Crítica 2017 a Noves Tendències 

Crítica: Rebota, rebota y en tu cara explota

04/10/2017

Agnés Mateus no deja títere con cabeza. ¡Qué disfrute!

per Elisa Díez

(...)

Agnés Mateus no deja títere con cabeza. Habla de feminismo, de la sociedad que nos rodea, de política pero si nombrarla y sin ondear ninguna bandera. Un espectáculo crítico de principio a fin.

Un repaso por mujeres desconocidas, un repaso de mitos machistas, un repaso por las princesas de Disney, un repaso de palabras malsonantes que nos dedican los unos y los otros a las mujeres, un repaso por una y mil situaciones hipócritas y cínicas que pueblan nuestras vidas. Un repaso vital en femenino pero apto para todas las mentes abiertas independientemente de su género.

Un espectáculo de dramaturgias y lenguajes diversos pero que con máscara o sin ella, entra como una bala directa al cerebro, un disparo certero de digestión lenta, pero cuya trayectoria te gustaría que fuera interminable. Pero lo mejor no es contarte lo que viví, lo mejor es vivirlo en primera persona. Persigue el espectáculo. No te arrepentirás.