Rebota, rebota y en tu cara explota

Nous formats

informació obra


Direcció:
Agnés Mateus, Quim Tarrida
So:
Quim Tarrida
Vídeo:
Quim Tarrida
Il·luminació:
Carles Borràs
Producció:
Antic Teatre, Festival TNT
Companyia:
Moviment d'Insurrecció Sonora (M.I.S.)
Interpretació musical:
Moviment d'Insurrecció Sonora (M.I.S.)
Sinopsi:

Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que llencem a l’estómac dels peixos que ens cuinem per sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixos i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx. Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això sí, que no falti el minut de silenci a la porta dels ajuntaments amb cada morta.

Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom. S’ha de perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, grassor, gra de pus, hemorroides, caca, asfíxia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, moc sec, colonoscòpia i amor.

Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, de la nostra deixadesa, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú no coneix i uns quants pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència…

… ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Premi de la Crítica 2017 a Noves Tendències 

Crítica: Rebota, rebota y en tu cara explota

13/10/2017

Una cleca ben merescuda

per Iolanda G. Madariaga

Clar i directe, sense filtres ni eufemismes. Agnès Mateus s’enfronta al seu segon espectacle en solitari, Hostiando a M. va ser el primer. La Mateus fa més de vint anys que es passeja pels escenaris sempre explorant terrenys nous o poc transitats, cercant les límits de l’expressió artística en viu i a poca distància. Ara sembla haver trobat la seva pròpia veu -i no és que en espectacles anteriors no la tingués, senzillament la seva es diluïa en col·laboració i complicitat amb altres. A Terrassa vam poder veure moltes de les persones amb qui ha treballat recolzant-la, donant suport a un espectacle performàtic gran i valent. Rebota rebota... va més enllà de la denúncia o de la vindicació feminista; és una mena de bufetada a l’espectador, una d’aquelles cleques de les que ens sabem mereixedors. De fet, el títol que ha escollit és prou explícit i fer servir aquesta mena de frase infantil ens remet a la interiorització no conscient dels estereotips masclistes i com aquests es van perpetuant. Qui no ha esbotzat un mig somriure davant un acudit clarament masclista i vexatori? No volem que se’ns acusi de manca de sentit de l’humor o pensem que no ni ha per tant. Agnès Mateus ens planta la realitat a la cara: imatges de espais d’enderroc, de llocs de trànsit, de solars abandonats, no-llocs on jauen dones inertes formant part del paisatge. Però les projeccions tan sols són un recurs més. Hi ha també la actriu/performer llançant un discurs clar i directe sobre tota la tradició patriarcal i paternalista, si més no, que contenen els contes infantils curosament edulcorats per la factoria Disney. La ràbia que destil·la el discurs de l’actriu es d’aquelles que fa adeptes: hi ha la seva franquesa i valentia, hi ha també la sobreexposició que suposa estar sola a l’escenari, hi ha també molt sentit de l’humor i la capacitat d’establir complicitats; Mateus excel·leix buscant una mena de desequilibris escènics per passar-hi a mode de funàmbul i se’n surt d’allò més bé. Hi ha també el treball i el recolzament de Quim Tarrida (codirecció i espai sonor i audiovisual) -des d’Hostiando a M.- i Carles Borràs (espai lumínic) que acaben d’arrodonir un espectacle tan necessari com interessant.