Sugar (Ningú no és perfecte)

Musical

informació obra


Direcció:
Pau Doz, Joan Mª Segura
Coreografia:
Laura Olivella
Direcció Musical:
Bernat Hernández
Ajudantia de direcció:
Lluís Parera
Vestuari:
Laia Cambrils
Escenografia:
Anna Gas
Intèrprets:
Bealia Guerra, Xavi Duch/ Lluís Canet, Ivan Labanda/ Oriol Burés, Pep Cortés, Maria Santallusia, Carles Sánchez, Dani Claramunt, Lorena García, Clara Gispert, Marta Borràs, Núria Torrentallé, Hugo Rivero, Roberto Provenzano, Óscar Planells, Lluís Parera
Autoria:
José Pascual Abellán
Sinopsi:

Sugar, el musical de Broadway estrenat el 1972 al Majestic Theatre de NYC.

El musical està basat en la pel·lícula Some Like It Hot – Con faldas y a lo loco (1959). Una historia escrita per Robert Thoeren i Michael Logan, dirigit per Billy Wilder amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon com actors principals.

Ubicada a Chicago durant el període de la llei seca nord-americana, Sugar és una comèdia blanca i per a tots els públics.

Premiat en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Sugar (Ningú no és perfecte)

23/11/2016

Un musical espatarrant que no et pots perdre

per Josep Maria Viaplana

Vist el divendres, 18 de novembre de 2016 a l’Eixample Teatre de Barcelona

Qui més qui menys, coneix la història de ‘Con faldas y a lo loco’ -¡Ningú no és perfecte’, depenent de en quina cadena televisiva la veieu-, la esplèndida comèdia cinematogràfica de Billy Wilder, amb Jack Lemon, Toni Curtis i Marilyn Monroe al capdavant d’un repartiment impagable. I és que posar dos homes (homenots, com més, millor) a vestir-se i fer de dones voltats de bellíssimes i desinhibides companyes d’orquestra, i crear tota mena d’embolics i situacions còmiques que funcionen en qualsevol temps i públic.

Però que això es faci en teatre musical (que fa temps volta per sales de tot el món) i funcioni com un mecanisme de rellotgeria… això té un mèrit més que remarcable.

No m’estendré gaire a explicar-vos el perquè, però us recomano molt i molt d’anar a veure aquest espectacle rodó, divertit, amb un ritme endimoniat que no cau ni una mica en les dues hores de funció -més entreacte-, interpretat per actors i actrius que li donen tot el que tenen i el que li cal perquè la platea (era l’estrena, molta gent del gremi) esclati en uns entusiastes aplaudiments, que per a més mèrit, eren merescuts i sincers.

Malgrat no ser una gran producció a l’ús, no li falta de res: escenografia i vestuaris d’acord per a acontentar els més exigents, un so i unes llums impecables. En el pla interpretatiu, ningú no està fora de lloc, tot i que cal reconèixer que Xavi Duch semblava haver nascut per a aquell paper. I sobretot, tot l’elenc semblava connectat i disposat a connectar-nos-hi, cosa que aconsegueixen. Tots canten, la majoria ballen, i molt bé, tot entra a temps, els cossos expressen perfectament què li passa en cada moment a cadascú, ajudats per unes entonacions de veu realment expressives. I puc dir-ho perquè vaig anar-hi acompanyat d’algú que no entén el català, i tot i no captar gairebé els textos, s’ho va passar d’allò més bé.

Tot això és en molta part responsabilitat de l’adaptació, de les coreografies i interpretacions musicals (perfectes) però, sobretot, de la direcció de Pau Doz, que no deixa res a l’atzar, que treballa cada moment i sap què vol dir en cada moviment, paraula, silenci i gest. Vaja, un treball d’envergadura.

Ja us ho deia, us recomano que no us perdeu el Sugar, i que, de pas, aquesta ‘petita’ perla amb uns 20 intèrprets, serveixi perquè la nova direcció de l’Eixample Teatre consolidi l’etapa que vol situar en el mapa teatral barceloní aquesta sala, i el públic lo correspongui amb el seu favor.


Trivial