Sugar (Ningú no és perfecte)

informació obra



Direcció:
Pau Doz, Joan Mª Segura
Coreografia:
Laura Olivella
Direcció Musical:
Bernat Hernández
Ajudant de direcció:
Lluís Parera
Vestuari:
Laia Cambrils
Escenografia:
Anna Gas
Intèrprets:
Bealia Guerra, Xavi Duch/ Lluís Canet, Ivan Labanda/ Oriol Burés, Pep Cortés, Maria Santallusia, Carles Sánchez, Dani Claramunt, Lorena García, Clara Gispert, Marta Borràs, Núria Torrentallé, Hugo Rivero, Roberto Provenzano, Óscar Planells, Lluís Parera
Autor:
José Pascual Abellán
Sinopsi:

Sugar, el musical de Broadway estrenat el 1972 al Majestic Theatre de NYC.

El musical està basat en la pel·lícula Some Like It Hot – Con faldas y a lo loco (1959). Una historia escrita per Robert Thoeren i Michael Logan, dirigit per Billy Wilder amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon com actors principals.

Ubicada a Chicago durant el període de la llei seca nord-americana, Sugar és una comèdia blanca i per a tots els públics.

Premiat en la categoria de musical. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Sugar (Ningú no és perfecte)

28/12/2015

Un bocí del Broadway més clàssic

per Christian Machío

Pau Doz, al capdavant de la companyia Som-hi Films, ha dirigit un musical que, en primer lloc, funciona com a comèdia d’embolics i, en segon lloc, guanya encara més amb la part musical. Ivan Labanda, Xavi Duch i Beàlia Guerra recreen a escena els mítics personatges que Billy Wilder va inmortalitzar a la gran pantalla amb l’ajuda de I. A. L. Diamond. I que ningú s’equivoqui: aquí no es tracta de recrear a escena aquell treball actoral del trio Lemmon, Curtis i Monroe que tots sabem que és irrecreable.

Sugar, títol que pren el nom de la protagonista, trobem una comèdia musical a estones romàntica, a estones més vodevilesca, que en l’única cosa que s’emmiralla és en el fantàstic engranatge argumental i els infal·libles diàlegs. Exactament els mateixos ingredients que el pas del temps –benaurat i imprescindible pas del temps- ha ascendit el film als altars del paradigma de comèdia perfecta.

(...)

Hem hagut d’esperar fins al 2015 per poder veure a Barcelona una versió per primer cop en català d’aquestSugar amb una parella masculina protagonista que ara per ara són del millor que té el teatre musical a casa nostra. Al llarg dels anys hem vist créixer la solvència d’Ivan Labanda, no només a l’hora de cantar, sinó de catapultar tota la seva vis còmica a un públic que domina des del primer minut, però aquí també és Xavi Duch qui es guanya el seu merescut espai com a protagonista.

Com hem dit abans el musical juga a favor dels personatges Joe/Josephine i Jerry/Daphne i són ells dos els qui carreguen els neulers de la comèdia. Cal saber conservar la brillantor dels diàlegs en les escenes de transvestisme sense caure en el sainet barroer i no hi ha moment més satisfactori que el d’un actor a escena esperant a que el públic deixi d’aplaudir per poder continuar amb les rèpliques. I la nit d’estrena en vam viure uns quants.

Seria injust comparar Beàlia Guerra amb Marilyn Monroe com seria injust no valorar l’encertat posat càndid del seu personatge, el seu únic i magnfíc solo (excel·lent traducció de Roser Batalla jugant amb "Petxina" i "Shell") o la seva traça a l’hora de moure’s en les formidables coreografies corals amb les que Laura Olivella impregna l’ambient d’un Broadway clàssic impecable. Segurament tota la part dels gàngsters, a la cerca i captura dels protagonistes, necessita una revisió de ritme, però això no treu que aquesta producció de Sugar sigui ara per ara un dels encerts de la temporada

Trivial