Terra baixa & Lluís Homar

informació obra



Autor:
Àngel Guimerà
Direcció:
Pau Miró
Dramatúrgia:
Pau Miró
Ajudant de direcció:
Oscar Valsecchi
Adaptació:
Pau Miró i Lluís Homar
Intèrprets:
Lluís Homar
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Lluc Castells
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Xavier Albertí
So:
Damien Bazin
Producció:
Temporada Alta 2014 / El Canal , Lluís Homar
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Terra baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actor principal (Lluís Homar) i dramatúrgia (Pau Miró).


Crítica: Terra baixa & Lluís Homar

19/11/2014

Una gran obra clàssica, capaç de ser transmesa al públic per un sol actor: Lluís Homar

per María José Ragué

GRAN ESPECTACLE, GRAN ACTOR

Poques vegades he sortit tan contenta del teatre. En puc sortir admirada, satisfeta, etc. però Lluís Homar ha aconseguit una cosa sobre la qual jo tenia certs dubtes: fer ell sol la popular obra "Terra Baixa". I deixar-me absolutament convençuda de que, ell tot sol, resulta més convincent que un repartiment nombrós que, d'altra banda, pot tenir més fàcilment diferències de to i de qualitat en la interpretació.

I tot i haver estat sempre conscient que Lluís Homar era un excel·lentíssim actor, mai no havia cregut que tingués aquest poder de convicció, tanta versatilitat, tantíssim bon gust (bé, potser això sí que ho creia) tanta delicadíssima força. Ni tampoc no creia que "Terra Baixa" pogués tenir tal encant.

Era molt difícil imaginar com un actor sol podia fer tots els personatges, fins i tot els que estan dialogant o enfrontant-se. Doncs sí, senyores i senyors, Lluís Homar pot fer tot això. I quan hi ha diàlegs amb la Marta, amb el Sebastià, amb la Nuri, sap trobar el registre suau i elegant per fer-nos veure els dos personatges a partir d’ell mateix, però sense artificis ni situacions forçades, amb elegància i suavitat. Amb naturalitat i, insisteixo, elegància. Entenem perfectament tota la història, tot l'argument de la tragèdia de Guimerà que, vist avui, ens sembla un conte poètic i simbòlic de la lluita entre mons diferents. Són matisos complexos que Lluís Homar domina, sense deixar mai la suavitat, sense permetre’s cap estridència, només amb un minúscul moviment de cap, veiem que qui parla ja és un altre personatge.

L'espai escènic aconsegueix la simplicitat i l'expressivitat, brillant, important, però sense acaparar el protagonisme. Ni és pas un espai buit. Representa tots els moments necessaris del text. També la veu de Silvia Pérez Cruz agafa sensibilitat en algun moment. I ha hagut un munt de col·laboradors en aquest projecte, sens dubte engrescador i desafiant. Però és ben evident que Pau Miró, un autor i director que ja ha demostrat la seva força i la seva validesa, ha tingut també un pes important en l'èxit indiscutible que és aquesta posada en escena.

Però, per sobre de tot, BRAVO Lluís Homar.

Trivial