Terra baixa & Lluís Homar

Teatre

informació obra


Autoria:
Àngel Guimerà
Direcció:
Pau Miró
Dramatúrgia:
Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Oscar Valsecchi
Adaptació:
Pau Miró i Lluís Homar
Intèrprets:
Lluís Homar
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Lluc Castells
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Xavier Albertí
So:
Damien Bazin
Producció:
Temporada Alta 2014 / El Canal , Lluís Homar
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Terra baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actor principal (Lluís Homar) i dramatúrgia (Pau Miró).


Crítica: Terra baixa & Lluís Homar

09/11/2014

Lluís Homar despulla el clàssic de Guimerà aportant-hi una àmplia paleta de colors

per Jordi Bordes

Fer senzill el que és difícil. La interpretació de Lluís Homar és genial. Sense necessitat de donar veus ni posats corporals diferents a la Nuri, la Marta, el Sebastià i el Manelic es fa entenedor des de la segiona rèplica de cada personatge de qui és el que va avançant la trama, el conflicte. La violència és el resultat dels abusos, de l'engany i de l'amor incondicional pur entre un pastor que només esperava la seva xicota tot resant-li un segon parenostre amb una Marta que es té per pecadora. Certament, no és un monòleg, si no una polifonia a quatre veus (interpretat, això sí, per un únic actor).

L'espai és immens. Atractiu, inspirador, que va desplegant-se i que causa sorpresa en treure's la cortina. La il·luminació, molt marcada, accentua els espais i alhora la tensió dramàtica. Aparentment, sembla pesat presentar un Guimerà despullat, sense el soroll dels personatges, i dels seus desplaçaments. Però Homar el fa magnètic, demostrant una àmplia paleta de colors en el cub blanc en el que es mou. Molt recomanable. Farà una notable temporada al Teatre Borràs. 

Es mereix que el públic respongui a la voluntat d'un primer actor contrastat que ha comptat amb una adaptació de fi bisturí de Pau Miró. Dissabte, al Municipal de Girona, va aconseguir un fet insòlit: que el públic amb la gola rasposa deixés d'estossegar a mida que avançava la trama. I sense desembolicar cap caramel de menta! 

Trivial