Terra baixa & Lluís Homar

Teatre

informació obra


Autoria:
Àngel Guimerà
Direcció:
Pau Miró
Dramatúrgia:
Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Oscar Valsecchi
Adaptació:
Pau Miró i Lluís Homar
Intèrprets:
Lluís Homar
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Lluc Castells
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Xavier Albertí
So:
Damien Bazin
Producció:
Temporada Alta 2014 / El Canal , Lluís Homar
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Terra baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actor principal (Lluís Homar) i dramatúrgia (Pau Miró).


Crítica: Terra baixa & Lluís Homar

12/05/2015

Calidoscopi de la maduresa

per Francesc Massip

Hi ha operacions que només es poden fer amb obres que tothom coneix i que, per tant, ofereixen una especial ductilitat per ser objecte de tota mena d'adaptacions, versions i recomposicions. Però també cal dir que hi ha operacions que només les poden fer intèrprets d'excepció, capaços d'agombolar un eixam de veus en un sol òrgan fonador. Només un Lluís Homar en la plenitud de la seva cinglada interpretativa podia tenir la gosadia d'engaltar-nos amb èxit un dels cims del teatre català del XIX en format de monòleg. Amb una exquisida sobrietat escènica, serveix la polifonia de personatges de Terra Baixa que es fan perfectament identificables amb subtils canvis de to, de gest, de veu. Hi desfila la Nuri, el Sebastià, la Marta i el Manelic, amb fluïdesa i nervi, amb ironia i dramatisme, de manera que l'espectador queda hipnotitzat per un treball embolcallador i proper. Cal dir que l'orgànic espai del Teatre Principal de Valls on he vist l'espectacle, ajuda a crear complicitat i calidesa.

Trivial