Terra baixa & Lluís Homar

Teatre

informació obra


Autoria:
Àngel Guimerà
Direcció:
Pau Miró
Dramatúrgia:
Pau Miró
Ajudantia de direcció:
Oscar Valsecchi
Adaptació:
Pau Miró i Lluís Homar
Intèrprets:
Lluís Homar
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Lluc Castells
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
Il·luminació:
Xavier Albertí
So:
Damien Bazin
Producció:
Temporada Alta 2014 / El Canal , Lluís Homar
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Terra baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria d'actor principal (Lluís Homar) i dramatúrgia (Pau Miró).


Crítica: Terra baixa & Lluís Homar

22/11/2014

Lluís Homar deconstrueix i reconstrueix «Terra baixa» per paladejar-la

per Andreu Sotorra

Si adoptéssim un terme gastronòmic que està molt à la page, podríem dir que el que fa l'actor Lluís Homar amb aquesta versió unipersonal de 'Terra baixa' és primer "deconstruir" l'obra d'Àngel Guimerà per tornar-la a "reconstruir". I després, tastar-la, flairar-la, paladejar-la...

Seria una frivolitat qualificar el resultat d'aquest muntatge de simple monòleg perquè Lluís Homar —malgrat les aparences— no monologa sinó que dialoga, fa les rèpliques, contrasta i dóna vida als principals personatges d'un dels clàssics catalans més cèlebres i els posa cara a cara en una sola veu, però també una veu amb matisos: la de la Nuri (la petita llesta com la fam de cals Perdigons), la de la Marta (la noia òrfena que abans d'adoptar un pare, demanava caritat en una portadala d'església de Barcelona), la del Manelic (el pastor de les muntanyes altes que un dia va matar un llop a les muntanyes) o la del Sebastià (el terratinent amo de tot i de tothom).

Lluís Homar representa cadascun dels quatre personatges sense que necessiti gaires caracteritzacions. Només en una ocasió s'emprova el vestit blanc de núvia del casament forçat de la Marta amb el Manelic. Només en una altra ocasió, es posa fugaçment la samarra de pastor que li teixeix la petita Nuri. Només en un moment de ràbia clava el ganivet de cuina a la taula de fusta. Només en un moment de ferotgia transfigura el rostre com un llop... (...)

Trivial