Els espectacles de la companyia Les Antonietes, després de diverses propostes anteriors ben acceptades com 'El mal de la joventut', 'Stockman', 'Vània' o 'Somni americà', ja s'esperen ara amb una dosi d'expectació. Avesats a estrenar en sales mitjanes o petites, als de Les Antonietes no els fa res d'afrontar la magnitud de l'obra 'Un tramvia anomenat desig', de Tennessee Williams, amb només quatre intèrprets i en un escenari pràcticament despullat d'artificis, molt simbolista: una banyera amb aigua tèbia, dos ramells de bombetes, i dues fileres de banqueta com si fossin les d'un vestuari esportiu. Damunt del modest habitatge de Nova Orleans on viu la parella formada per Stella Dubois i Stanley Kowalski, s'escolta la remor del tramvia. I una il·luminació tènue matisa les tensions internes que l'arribada de la Blanche Dubois provoca a casa de la seva germana i que Tennessee Williams va deixar anar en aquesta obra com una mena de catarsi personal.
A Oriol Tarrasón, dramaturg i director, li ha sortit aquesta vegada una versió que se centra en el que té de més essencial l'obra. I aquesta concentració fa que la trama deixi de banda els personatges secundaris i de rebot faci guanyar un protagonisme absolut a Blanche Dubois (Annabel Castan), la germana que es presenta inesperadament a casa de Stella Dubois (Mireia Illamola) i el seu marit polonès, Stanley Kowalski (Jorge Albuerne), on només hi posa els peus de tant en tant l'amic d'Stanley, el tranquil i afable Mitch (Pepo Blasco). Blanche pensar només passar-hi uns dies, que s'allargaran en el temps, i tragina una maleta on no només hi ha quatre papers de notaria de la família, una dotzena de cartes d'amor i unes escasses peces de roba de recanvi, sinó també el llast amagat i confús d'un passat tèrbol que Blanche arrossega, des de la mort de la mare malalta, el seu matrimoni malaguanyat i trencat amb un jove de qui descobreix l'homosexualitat amagada, la feina deixada enrere de professora i la mala fama que arrossega de la seva estada en un hotelet de mala mort durant la fugida, una travessia que, lluny de caure en l'oblit a casa de la seva germana, recreix amb la bestia salvatge que treu de dins el cunyat polonès amb qui Stella viu a Nova Orleans en una història de parella plena de concessions i submissió que ell no respecta ni tan sols quan Stella està embarassada i la tomba a terra d'un ventallot.
La posada en escena d'Oriol Tarrasón potencia el simbolisme de la banyera com a refugi immaculat de Blanche Dubois, escenes amb il·luminació difusa i un moviment de l'actriu Annabel Castan que marquen la línia per on travessa el seu personatge, entre la presumpta candidesa i innocència de la noia educada en un ambient reclòs fins al despertar sensual que enfervoreix el brutal Stanley i que entendreix el bonàs de Mitch. (...)
