Setmana decisiva pel veredicte del Premi de Teatre BBVA. Des d'avui i fins al 30 de setembre, les quatre obres finalistes estan programades en diferents sales de Catalunya. El públic compartirà amb el jurat les reaccions de cada funció. Vagi d’entrada que, cada finalista rebrà 1500 euros pel sol fet de ser-ho i que la companyia guanyadora s’endurà 20.000 euros exempts d’impostos amb dret a cinc representacions més arreu de Catalunya (en un calendari i geografia a determinar encara). Us atreviu a fer una porra amb amics i familiars per encertar l’obra guanyadora?
El gegant del pi (avui, 22 de setembre al Teatre Principal de Valls) és una peça valenta, escrita per l’actor que l’interpreta i que parteix de les ombres del passat de la seva família. Pau Vinyals (membre de la Solitària, els de Mal de coraçon) i que també ha treballat sovint amb Les impuxibles de les germanes Peya (Suite TOC num 6) ha aixecat una comèdia simpàtica que té instants estètics i dramatúrgics reveladors. Per què mai ningú parla dels seus avantpassats que van militar al bàndol franquista? Mirant la llista dels guanyadors de la darrera dècada la peça casaria bé amb el món permformàtic de Wohnwagen (2018) o en la imprevisible L’empestat (2017).
El bon policia (24 de setembre, Teatre Centre de Manlleu) és una comèdia obertament delirant, en la que dos intèrprets representen una desena de personatges: el joc de fregolisme és un dels mèrits del treball. Però no és pas una comèdia intranscendent perquè reivindica un text mig perdut de Santiago Rusiñol en què ja s’insinuava amb normalitat una relació homosexual. La peça té un antecedent que va fer fortuna arreu de Catalunya (Les dones sàvies). Ara, al surrealisme s’hi ha posat un toc molt convenient de gènere. Ara, el bon policia és aquell que és rigorós amb la llei o el que sempre es compadeix dels que malden dins de la garjola? Mirant la llista, casaria (pel deliri) amb Hotot (2013) i amb el savoir faire coral d’Enchanté de Las divinas (2012).
Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert) (29 de setembre, a l’Ateneu de Tàrrega) és la peça més visual i poètica del poquer de finalistes. Magda Puyo ha transformat Clara Peya (Harakiri) i Encarni Sánchez (Redroom) com a actrius més enllà del seu paper habitual de pianista i ballarina, respectivament. El viatge remet a un món abstracte, que es reactiva cada cop que algú agafa una bola de neu i la sacseja cap per avall. Jelinek és imatge, paraula o música? Mirant la llista, la peça combregaria amb el primer treball d’Insectotròpic de La caputxeta galàctica (2015) o la màgia coreografìca de Projecte Ingenu a Vaig ser Prosper (2021).
Per últim, La dona del tercer segona (30 de setembre, El Progrés de Martorell) és un text aparentment simple que rastreja la buidor. Víctor Borràs (tot just ara ha estrenat Estimadíssims malvats al Tantarantana) extreu l’amargor d’una dona de mitjana edat que no sap com conciliar amb l’escala de veïns i el seu fill. Per què una dona ha de recentrar-se en la mitjana edat, davant d’un menysteniment generalitzat? L’actriu Àurea Márquez (M’hauríeu de pagar), que va guanyar la categoria d’actriu als Premis de la Crítica 2021 amb el text de’n Borràs, combrega amb la incomprensió d’Accions de resistència (2020) o la duresa de Psicosi 4.48, de Sarah Kane (2016)
Els Premis de Teatre BBVA tenen una trajectòria quye s'apropa a les 25 edicions. Es van començar a convocar el 2001, adreçada a les companyies de teatre amateur. Van fer el salt a les professionals a partir del 2011. Des d’aquest 2023, els premis es convocaran cada dos anys i pretenen donar una empenta a les companyies emergents, alhora que normalitzar un circuït per a propostes que no compten, normalment, amb intèrprets mediàtics. El segell del Premi de teatre BBVA és la principal garantia de la qualitat del treball.
Feu una porra? Coneixent els antecedents i el què ha premiat el jurat, és possible determinar quina serà la guanyadora? En realitat, qui guanya és l’afició al teatre i la reivindicació de noves autories en nous espais, encara per consolidar.
Bon teatre!
