Aprendre a nedar

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Aprendre a nedar és un retrat descarnat de les relacions afectives i sexuals en la generació millennial. Una generació que lluita per desempallegar-se del model tradicional d’amor romàntic que ha heretat, però que sovint naufraga en l’intent d’explorar noves fórmules per viure l’amor amb més llibertat. En definitiva, una generació que fa el que pot per aprendre a nedar en l’amor líquid.

La Feli i el Max es casen al cap de cinc setmanes d’estar junts. Estan convençuts que finalment han trobat allò que els han inculcat que s’ha de trobar en aquesta vida: la seva mitja taronja. La Feli proposa al Max que tinguin una relació oberta i ell ho accepta. El Max està segur que la seva relació és indestructible, que és la millor idea que ha tingut mai l’univers. Però l’univers en té moltes, de millors idees, i la Feli s’enamora de la Lil, una dona incapaç de passar més d’una nit amb algú. Això fa que el món de la Feli trontolli i que s’hagi de plantejar una pregunta crucial: és possible tirar endavant les dues relacions sense que cap dels tres pateixi o al final serà inevitable haver de triar?

A l’escenari, tres personatges atrapats en una sobretaula infinita intenten alliberar-se del pes de la convenció social i trobar la seva pròpia manera de viure les relacions afectives. Aquesta és la història d’un triangle amorós però, com passa amb totes les històries, cada personatge en té la seva pròpia versió. I mentre la viuen i la reviuen, es difuminen els límits entre la realitat, la fantasia i el record a través d’un viatge que ens planteja una pregunta fonamental: fins a quin punt les relacions amoroses són un intent desesperat de construir la nostra pròpia identitat?

La nostra línia de treball parteix de l’experimentació formal de la dramatúrgia berlinesa contemporània i la llibertat que ofereix a l’hora de portar els textos a escena. Ens interessa explorar la fusió entre el teatre postdramàtic alemany i la nostra tradició teatral mediterrània, per desenvolupar un llenguatge escènic propi que begui d’aquestes dues maneres de concebre el teatre.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Aprendre a nedar

25/05/2023

Amor distant, des de Berlín

per Jordi Bordes

Aquest és el segon treball de la companyia catalana Unter den Linden que busca enfortir un pont entre el teatre postdramàtic berlinès i l’escena barcelonina emergent. Maria Bosom (que és la traductora dels textos) repeteix d’intèrpret (ja ho va ser a Amor. Un exercici argumentatiu, el primer treball del grup), ara està acompanyada de Georgina Latre (Tocar mare, Alhayat...) i Òscar Castellví (Atraco, paliza y muerte en Agnabaspach). En una taula parada familiar es convoquen els records d’un triangle amorós format per Max, Feli i la Lil. Es planteja una relació oberta en què la Feli comparteix petons amb els altres dos. El que, aparentment, és una opció atractiva acaba sent castradora per a tots. Al costat del magnetisme físic hi ha unes actituds vitals tòxiques, que es repel·leixen. Feli transita de la familiaritat i sociabilitat del Max a la solitud de la Lil. El quadre s’escuda en una convenció conservadora de l’amor. Els records es distorsionen com el rellotge cu-cut, com el tic-tac del rellotge que, si d'entrada sembla anar accelerat, després s'acaba silenciant.

Al voltant de la taula, es transita en el record trencant l'ordre cronològic i incorporant-hi trucades a les mares de les filles, com si la maduresa dels mateixos gens sàpiguen llegir, amb menys tensió les estrebades amoroses. Si les filles s'acaben assemblant a les mares, aquestes aprendran a digerir aquests fracassos i a redimir-se socialment en una vida més convencional.

És sa disposar d’una connexió amb el Berlín més punyent que, fins ara, s’ha anat trobant a partir d’autors com Roland Schimelpffennig (La nit àrab, Push up 1-3, Peggy Pickit veu la cara de Déu, El drac d’or), o la relació d’ElsMalsnascuts (Collectivus) amb el P14 de la Volksbühne. Des d’Unter den Linden encara busquen la forma despullada i freda (amb la lectura de les acotacions al micro, en comptes d’escenificar-les) amb un teatre carregat d’emoció mediterrani. Costa veure la passió en finestres de Berlín. O de Reykvavik. És lloable ( i àrdua) la seva cerca: El teatre es digereix diferent segons quina sigui la latitud europea. Berlín és en l’imaginari propi com una capital exògena, que sedueix per la seva diferència. Exemples? la dramatúrgia de G3 Teatre (Metalhammer) o la de Borja Sitjà sobre Lou Reed (Desde Berlín [L.R.]).