El President

Teatre

informació obra


Autoria:
Thomas Bernhard
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Josep Costa, Daniela Feixas, Josep Julien, Sergi Misas, Montse Pérez, Francesc Orella, Rosa Renom
Traducció:
Bernat Puigtobella
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Maria Domènech
Vestuari:
Antoni Belart
So:
Jordi Collet
Assesoria de moviment:
Ferrant Carvajal
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya (TNC, Temporada Alta 2014/El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Matrimoni de president i presidenta, la tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política, quan no és autocrítica i s’aïlla a la bombolla del panxacontentisme. Aquest matrimoni que pateix un atemptat en l’obra de Thomas Bernhard (i la presidenta, pobreta, que hi perd el gosset) posa en solfa la mediocritat i la fragilitat real en què viuen. Mig Macbeth i la reina shakespeariana, mig Ubú Rei i senyora d’Alfred Jarry, Bernhard engalta a la societat austríaca una d’aquelles sàtires seves que disparen amb bala. Sense concessions. Despietada. El reflex més exacte.

Premi de la Crítica 2014 a l'actriu principal (Rosa Renom)

Crítica: El President

10/11/2014

Un retrat satíric de mols països i polítiques. El despullament d'una presidenta i d'un president.

per María José Ragué

Carme Portaceli és una directora que corre riscos, que tria obres importants pels seus espectacles i que aquesta vegada, com moltes altres, l'ha encertat. (Sempre recordo La missió de Heiner Müller, el primer espectacle d'aquest autor que es va fer a Barcelona). Tampoc no oblido que el 2008 va fer un altre Bernhard, al CDN, Ante la jubilación. I qui corre riscos no sempre pot eludir el perill. Però aquí, a El President, Portaceli ha aconseguit un dels espectacles més rodons que hem pogut veure darrerament (i no oblido ni Confidències a Al·là ni L’Última trobada). 

El President és una obra rodona, amb alguns tocs de Père Ubu, un text que ens mostra al President i a la Presidenta, en situacions personals i individuals, després de ser víctimes d'un atemptat terrorista, en el qual ha mort un coronel i el gosset de la presidenta. Estem doncs en els preparatius de l'enterrament del coronel. 

L'estructura de l'obra es divideix en dues parts: la primera dedicada a la dona del president -una esplèndida i forta Rosa Renom que omple l'escenari mostrant-nos una dona despullada de sentiments, que maltracta a la seva criada- una magnífica Montserrat Pérez, amb una expressió corporal i facial que va més enllà de les paraules. La presidenta que només estimava al seu gosset, ridícula imatge d'un "carinyo" fora de context, i només busca un vestit, la seva imatge més afavorida per anar a l'enterrament del coronel. Són cinquanta minuts presidits magníficament per Rosa Renom. A continuació, Orella pren el relleu. És un pobre desgraciat que només vol gaudir amb la beguda i amb la seva amant, Daniela Feixas, que llueix el seu cos i la seva gràcia, lluny, a Estoril. Tot en un bar rodejat amb els polítics locals, escena trista del que és en realitat la política per Bernhard. Uns minuts finals reuniran al President i la Presidenta en els seus lamentables papers i en una previsible mort d'un president alcoholitzat. En el paper d’un coronel, m'agrada veure a Josep Costa damunt de l'escenari. I perquè no, a Josep Julien fent de massatgista de la "dama". 

Cal felicitar a Rosa Renom, Francesc Orella i Carme Portaceli. El President serà un èxit de la temporada.

Trivial