El President

informació obra



Autoria:
Thomas Bernhard
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Josep Costa, Daniela Feixas, Josep Julien, Sergi Misas, Montse Pérez, Francesc Orella, Rosa Renom
Traducció:
Bernat Puigtobella
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Maria Domènech
Vestuari:
Antoni Belart
So:
Jordi Collet
Assesoria de moviment:
Ferrant Carvajal
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya (TNC, Temporada Alta 2014/El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Matrimoni de president i presidenta, la tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política, quan no és autocrítica i s’aïlla a la bombolla del panxacontentisme. Aquest matrimoni que pateix un atemptat en l’obra de Thomas Bernhard (i la presidenta, pobreta, que hi perd el gosset) posa en solfa la mediocritat i la fragilitat real en què viuen. Mig Macbeth i la reina shakespeariana, mig Ubú Rei i senyora d’Alfred Jarry, Bernhard engalta a la societat austríaca una d’aquelles sàtires seves que disparen amb bala. Sense concessions. Despietada. El reflex més exacte.

Premi de la Crítica 2014 a l'actriu principal (Rosa Renom)

Crítica: El President

16/11/2014

Retrat de dama "sense" gosset

per Iolanda G. Madariaga

El "tòpic tema del retrat" de les avantguardes plàstiques -aquells retrats de dames de magistral ironia- és recreat en aquesta obra d'un Bernhard madur, en plena forma i que serva tota la ironia secular. La Primera Dama ha perdut el seu gosset en un atemptat terrorista contra el seu marit. En el cas del President, el company fidel i confident que ha mort en l'atemptat era un vell coronel. L'atemptat i la fatal pèrdua per ambdues parts deslliga totes les pors i inseguretats dels protagonistes, els fa caminar per la corda fluixa mentre es preparen pel funeral d'Estat per acomiadar el Coronel i, després, en les seves  divergents formes de fugida. És amb la seva xerrameca incontenible on es dibuixa el precís retrat de l'amarga i terrible parella que fan el President i la seva esposa.  El terra tremola sota els seus peus mentre President i Presidenta s'aferren a les seves convencions, la seva doble moral, la seva ideologia ultraliberal del triomf del més fort per surar en un món que s'ensorra. Rosa Renom i Francesc Orella encarnen els dos protagonistes que monologuen -fins i tot a duo- amb la força i la fúria que mereix el text; sorprenent en el cas de Rosa Renom pel delicat del  seu aspecte. Ambdós, actor i actriu, han sabut brindar-nos uns personatges que sedueixen en la seva monstruositat molt ben acompanyats per la resta de l'elenc: Montse Pérez, Josep Julien, Daniela Feixas i Josep Costa. Carme Portaceli encerta de ple amb aquesta posada en escena on hi ha abocat intel·ligència i ofici a raig i aquest seu particular olfacte per apropar-nos els grans textes contemporanis en els moments més escaients. Ens convé, ara més que mai, deixar-nos seduir per aquest monstre bicèfal que és El President, conèixer-lo millor, aprendre a riure'ns d'ell i, fins i tot, témer-lo.  


Trivial