El President

Teatre

informació obra


Autoria:
Thomas Bernhard
Direcció:
Carme Portaceli
Intèrprets:
Josep Costa, Daniela Feixas, Josep Julien, Sergi Misas, Montse Pérez, Francesc Orella, Rosa Renom
Traducció:
Bernat Puigtobella
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Maria Domènech
Vestuari:
Antoni Belart
So:
Jordi Collet
Assesoria de moviment:
Ferrant Carvajal
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya (TNC, Temporada Alta 2014/El Canal
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Matrimoni de president i presidenta, la tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política, quan no és autocrítica i s’aïlla a la bombolla del panxacontentisme. Aquest matrimoni que pateix un atemptat en l’obra de Thomas Bernhard (i la presidenta, pobreta, que hi perd el gosset) posa en solfa la mediocritat i la fragilitat real en què viuen. Mig Macbeth i la reina shakespeariana, mig Ubú Rei i senyora d’Alfred Jarry, Bernhard engalta a la societat austríaca una d’aquelles sàtires seves que disparen amb bala. Sense concessions. Despietada. El reflex més exacte.

Premi de la Crítica 2014 a l'actriu principal (Rosa Renom)

Crítica: El President

13/11/2014

Amb peus de fang

per Francesc Massip

Rosa Renom refulgeix amb llum pròpia en una primera part per a ella tota sola, senzillament enlluernadora. Dibuixa amb tots els clarobscurs imaginables el paper de l'esposa del president, que té les mans greixades en l'exercici del poder i la llengua esmolada per la impunitat. Amb tot, es va escrostonant arran l'atemptat fallit que acaba de sofrir el marit. N'ha sortit il·lès però l'ensurt ha mort el gosset faldiller, única companyia fidel de la senyora. Interpreta de cara al públic, convertida la quarta paret en mirall davant del qual es maquilla i fa ganyotes ans d'acudir a l'enterro del militar que va aturar la bala dirigida al marit. El contrast brutal entre el tirànic tracte que dispensa a la seva fàmula, que no diu ni ase ni bèstia, i la coent deferència pel gosset mort amb qui segueix dialogant, defineix, en la poderosa interpretació de la Renom, les contradiccions abismals de la protagonista. La segona part pertany a Francesc Orella, el president, vulgar, bevedor, femeller i, en el fons, extremadament fràgil. L’actor construeix un personatge que es rebolca en l’excés però que, contràriament a la seva esposa, no té por. El text de Bernhard és un os difícil de rosegar. Només dos intèrprets excepcionals com Rosa Renom i Francesc Orella mantenen una espurna d’interès en el llac de la banalitat del poder. Un bassal on tant s’agraden de xipollejar molts polítics ebris de supèrbia però amb peus de fang...


Trivial