Matrimoni de president i presidenta, la tragicomèdia del poder, les ridiculeses i petites misèries de les altes esferes de la política, quan no és autocrítica i s’aïlla a la bombolla del panxacontentisme. Aquest matrimoni que pateix un atemptat en l’obra de Thomas Bernhard (i la presidenta, pobreta, que hi perd el gosset) posa en solfa la mediocritat i la fragilitat real en què viuen. Mig Macbeth i la reina shakespeariana, mig Ubú Rei i senyora d’Alfred Jarry, Bernhard engalta a la societat austríaca una d’aquelles sàtires seves que disparen amb bala. Sense concessions. Despietada. El reflex més exacte.
Premi de la Crítica 2014 a l'actriu principal (Rosa Renom)
Carme Portaceli dirigeix per primer cop en català "El President" escrita per Thomas Bernhard el 1975. Un espectacle que té com a element clau les excel·lents interpretacions dels dos protagonistes, Rosa Renom i Francesc Orella. El text està perfectament dividit en dues parts que es plasmen en dos monòlegs. El primer per a la presidenta, el segon per al president.
Una crítica demolidora al poder, a l'egolatria dels polítics, a la seva por convertida en paranoia davant un possible atac, al recel constant per perdre l'estatus. Idees que queden perfectament enteses a la primera part, per la qual cosa la segona, si li sumem l'actualitat que vivim, acaba convertint-se en tediosa per a l'espectador.