Golfus de Roma

Musical

informació obra


Direcció:
Daniel Anglès, Roger Julià
Intèrprets:
Jordi Bosch, Roger Julià, Mercè Martínez, Eloi Gómez, Frank Capdet, Meritxell Duró, Ana San Martín, Víctor Arbelo, Oriol Boixader «Oriolo», Javi Vélez, Oriol Casas, Xavi Sánchez, Xavier Mestres, Ernest Fuster, Gara Roda, Elena Troyano, Pablo Zarco, Mireia Pla, Jofré Baget, Curro Ávila, Andreu Mauri, Eduard Marcet, Maria Pereda, Sonia Navarro, Mireia Morera
Coreografia:
Óscar Reyes
Direcció Musical:
Xavier Mestres
Vestuari:
Montse Amenós
Escenografia:
Montse Amenós
Il·luminació:
Xavier Costas
So:
Jordi Ballbé
Caracterització:
Núria Llunell
Sinopsi:

Golfus de Roma és, sens dubte, la comèdia musical més divertida de tots el temps. Basada molt lliurement en les comèdies de Plauto, els seus autors creen el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals.

Guardonada amb sis Premis Tony, incloent-hi el de Millor Musical, aquesta comèdia d’embolics és un dels grans títols del gènere. L’autor de la música d’aquesta farsa esbojarrada és l’aclamat compositor Stephen Sondheim.

Pseudolus, un esclau irreverent, intenta aconseguir la llibertat ajudant a Eros, el fill del seu amo, a guanyar-se l’amor de Phília. Però hi ha un problema… o dos: Phília pertany a M. Lycus que l’ha venuda al general Miles Gloriosus. I ningú està disposat a renunciar a ella.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Golfus de Roma

07/10/2022

Celebrat divertiment de malabars musicals

per Jordi Bordes

Celebrem que hi hagi la decisió de portar musicals ambiciosos en català, en un panorama en què els grans espectacles mediàtics arriben en castellà, des de fa alguns anys. Feia un parell de dècades que ningú s'estranyava de musicals de gran format en català, i només per la factoria Dagoll Dagom (Mar i Cel, Scaramouche, Cop de rock, Maremar... ) si no per altres iniciatives de títols com Estan tocant la nostra cançó, o Germans de sang, per exemple.

Anem al tros, doncs. Golfus de Roma va ser el primer gran èxit de Stephen Sondheim. És una obra que no té cap pretensió, més que divertir amb un argument prim i uns personatges caricaturitzats. Que l'adaptació de Daniel Anglès i Roger Julià (de Rhum i cia) els hi hagi pintat la cara de pallassos (excèntrics, August, contraugust, Carablanca.. ) no molesta tot i que tampoc hi aporta gaire. En realitat, el pes el carrega Jordi Bosch que triomfa com la seva divertida aparició d'Spamalot i la inesperada actuació (per la malaltia d'Anna Lizaran) a La Bête. Al seu costat, es percep una nova generació d'actors al costat d'Ana San Martin (Scaramouche, darrera producció de Mar i Cel) i Eloi Gómez (El despertar de la primavera), al costat d'altres més habituals com Mercè Martínez que fa el paper de la mestressa i és la veritable Carablanca del muntatge i Frank Capdet. Aquests dos actors ja compartien escenari a No són maneres de matar una dona (2004!). En realitat, no caldrien pallassos però sí que funciona com a teló de fons, per justificar unes bromes i unes patacades ben sorolloses. I un Oriolo tallant el bacallà de les escenes còmiques.

El veritable mèrit de la peça, al costat d'unes actuacions que afinen i diverteixen (i s'estimen més que ballen), és el treball musical. Perquè els músics surten del fossar i calcen instants d'actors. I els intèrprets demostren habilitats amb trompeta, guitarres, teclats o,com a minim, percussió. Golfus de Roma es vesteix de circ sota els nassos vermells i els pentinats extrems. Però on en realitat es demostra malabarisme és en el moviment dels músics (alternant tarimes, escena i, sense distreure l'acció principal, i la direcció a 23 fronts oberts de Xavier Mestres).