Jerusalem

informació obra



Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta
Escenografia:
Alejandro Andújar
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudant de direcció:
Xavi Ricart
Sinopsi:

Decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit... Així és l'antiheroi que protagonitza aquesta peça, tan aplaudida al West End com a Broadway.

És el dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, i en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat, Johnny “el Gall” Byron surt del remolc on viu. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa i un pinxo li vol clavar una pallissa... És l'home més odiat del poble? Potser, però també és el més estimat: els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira... És una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen...  Tot plegat constitueix el retrat d'una Gran Bretanya que perd el contacte amb les arrels, l'estampa d'un món rural esclau dels seus propis mites que, en fer paleses les seves realitats més ombrívoles, fa miques les visions idealitzades de la vella Albió.

El muntatge s'inspira en Jerusalem, un himne compost per Sir Hubert Parry sobre uns versos de William Blake el 1916. Extremament popular al país, el tema ha estat proposat fins i tot com a himne nacional anglès.

Signa el muntatge un director de cinema i dramaturg, gran admirador de Harold Pinter, que es va fer conegut amb obres com Mojo(també convertida en un film el 1997). El porta a escena Julio Manrique, un actor i director sempre atent a les mostres més interessants de la dramatúrgia anglòfona contemporània, que ha signat muntatges que van d'El curiós incident del gos a mitjanit a La partida (Grec 2014), per esmentar-ne només alguns. Interpreta el paper de Johnny (Mark Rylance en el repartiment original) Pere Arquillué, un actor amb una extensa i aplaudida trajectòria en teatre, cinema i televisió, que ha demostrat el seu instint teatral apostant per posades en escena com la de Primer amor (vista al Grec 2010), de Samuel Beckett (vista al Grec2010); El Preu, d’Arthur Miller (vista al Grec 2016) o Art de Yasmina Reza (2018), entre d’altres.


Crítica: Jerusalem

16/07/2019

Viatge crític a l’Anglaterra profunda

per Teresa Ferré

Des que es va estrenar el 2009 al Royal Court, l’obra Jerusalem de Jez Butterworth no ha parat d’encadenar premis fins convertir-se en una de les obres més importants de la dramatúrgia anglesa dels darrers temps. El títol fa referència al poema de William Blake And did those feet in ancient time que Hurbet Parry va musicar el 1916 i s’ha convertit en himne no oficial. 

Ara Julio Manrique assumeix el repte de debutar al Teatre Grec dirigint aquesta dramatúrgia complexa que retrata sense pietat l’Anglaterra rural a través d’un personatge tòtem,  Jonhy Byron “El Gall” una mena de Falstaff del segle XXI interpretat per Pere Arquillué. Sens dubte, un dels grans encerts del muntatge és el protagonista, que ofereix un treball magnífic on sintetitza el caràcter entre profètic i patètic d’etern adolescent antisistema que malda per conservar la vida que ha triat on només mana la seva llibertat individual. L’actor no para d’encadenar personatges d’aquells que recorden els espectadors, però cal dir que “El Gall” és una veritable fita en la seva carrera.

Byron viu en una caravana destartalada en ple bosc a punt de ser desallotjat, esplèndida escenografia d’Alejandro Andújar que de seguida posa en situació al públic des del realisme del vehicle fins al detall del matalàs que respira xinxes, la ironia dels nans de jardí i les restes d’una rave d’aquelles dignes de les bacanals del “post festum, pestum”. Tal ambient és ideal per la vessant de comèdia dionisíaca de l’obra, en la qual Manrique se sent més que còmode en la direcció d’actors, el moviment i, marca de la casa, la música, des dels Chemical Brothers a David Bowie. 

L’estil de vida peculiar d’aquest antiheroi que visiten els adolescents fascinats per la seva figura i de qui s’aprofiten mútuament, un per fer negoci, els altres per viure la festa, en realitat ens fa veure que només té un amic fidel, Ginger, que en la pell de Marc Rodríguez fa la rèplica perfecta a Arquillué. Pel que fa a la resta de personatges cal destacar el professor absent de Víctor Pi, excel·lent moment de glòria en fondre’s sexualment amb el bosc i, entre els més joves, l’evolució i credibilitat d’Adrian Grossër. 

Manrique ha apostat per la vessant de rave de la peça per davant de la part més profètica, metàfora de la vida i mort del protagonista, que només es deixa entreveure a mans d’Arquillué quan com un déu del bosc fa volar el conte sense límits. És aquí i en el treball dels intèrprets més joves on Jerusalem, només tres dies de funció de festival, té camp per a córrer de cara a la gira per Catalunya i la temporada al Romea.