La voix humaine

Teatre

informació obra


Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Traducció:
Peter van Kraaij, Halina Reijn
Dramatúrgia:
Peter van Kraaij
Intèrprets:
Halina Reijn
Escenografia:
Jan Versweyveld
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Producció:
Toneelgroep Amsterdam
Estrena:
Grec 2015, Grec 2015
Sinopsi:

El públic barceloní va conèixer Ivo van Hove i la seva companyia gràcies a l’espectacular "Tragèdies romanes" (Grec 2013) i, després, a "The Fountainhead" (Grec 2014). Enguany, però, veurà la vessant més íntima d’aquest director d’escena en un clàssic del teatre del segle XX signat per Jean Cocteau. L'actriu Halina Reijn interpreta en solitari aquest muntatge sobre una dona que parla per telèfon amb el seu amant i mira de retenir-lo desesperadament. És una gran actriu de teatre, cinema i televisió que, en la visió de Van Hove, se’ns mostra darrere una finestra. Es convida així el públic a espiar la intimitat d’una tragèdia sentimental, un diàleg que les fallades de la comunicació telefònica converteixen en un monòleg punyent. Un muntatge mai vist fins ara a Barcelona que ens mostra un aspecte nou, allunyat de la grandesa i l’espectacularitat de muntatges anteriors d'Ivo van Hove, però íntim, intens i captivador.

Crítica: La voix humaine

03/07/2015

Actriu, actriu, actriu i saviesa en disposar el so perquè la trama ressoni com un arc de Sant Martí

per Jordi Bordes

El treball que es presenta en aquesta versió es pot resumir fàcilment: molt bona interpretació (cuinada de matisos sobretot des de la veu i, puntualment, des del moviment) i una posada en escena essencialista però carregada de saviesa teatral. El director Ivo van Hove (als Grecs anteriors s'ha vist "Tragèdies Romanes" i "The fountainhead") desplega un espai sonor que dóna múltiples veus i ressons a aquest monòleg desesperat d'una noia que ha deixat l'amant, però que encara li espera trucada. Que no vol perdre ni una instant l'ocasió de trobar-sel, de reviure i fantasiejar amb l'elegant vestit de setí de'n Joseph...

El públic ho veu tot com un "voyeur", com un espectador indiscret a través d'un finestral de grans dimensions. El doble vidre aïlla aquella noia desesperada. quan obra la finestra, entren els sons de la ciutat i l'aire que ventila. Però no sempre l'aire fresc serveix per alliberar l'esperit. A vegades provoca un salt a l'infern...

Trivial