La voix humaine

informació obra



Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Traducció:
Peter van Kraaij, Halina Reijn
Dramatúrgia:
Peter van Kraaij
Intèrprets:
Halina Reijn
Escenografia:
Jan Versweyveld
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Producció:
Toneelgroep Amsterdam
Estrena:
Grec 2015, Grec 2015
Sinopsi:

El públic barceloní va conèixer Ivo van Hove i la seva companyia gràcies a l’espectacular "Tragèdies romanes" (Grec 2013) i, després, a "The Fountainhead" (Grec 2014). Enguany, però, veurà la vessant més íntima d’aquest director d’escena en un clàssic del teatre del segle XX signat per Jean Cocteau. L'actriu Halina Reijn interpreta en solitari aquest muntatge sobre una dona que parla per telèfon amb el seu amant i mira de retenir-lo desesperadament. És una gran actriu de teatre, cinema i televisió que, en la visió de Van Hove, se’ns mostra darrere una finestra. Es convida així el públic a espiar la intimitat d’una tragèdia sentimental, un diàleg que les fallades de la comunicació telefònica converteixen en un monòleg punyent. Un muntatge mai vist fins ara a Barcelona que ens mostra un aspecte nou, allunyat de la grandesa i l’espectacularitat de muntatges anteriors d'Ivo van Hove, però íntim, intens i captivador.

Crítica: La voix humaine

01/07/2015

UNA VEU DISTANT

per Ferran Baile

El 1930, Jean Cocteau va escriure La voix humaine, breu monòleg existencial en el que el teléfono (llavors pendent d´enllaços externs i exposat a talls comunicatius), esdevé testimoni d´un dolorós trencament amorós. Escrit pensant amb Edith Piaf, que no va atrevir-se a portar-lo a l´escenari, ha estat pedra de toc per grans actrius.

La situació que planteja té força. Personalment el text segueix sense atrapar-me. El treball i la personalitat de l´actriu o l´actor cobra una força fonamental. La companyia holandesa Toneelgroep d´Amsterdam que ja ens ha visitat als darrers Grec, el del 2013 amb Tragèdies Romanes i el 2014 amb The Fountainhead, mostra aquí el seu treball més íntim. El seu director Ivo Van Hove situa a l´espectador en un doble “voyeurisme”, al reduir l´escenari. La mirada del públic accedeix a l´escèna per un gran finestral que ens permet veure a la protagonista, com si de la veïna es tractés. Ens convertim en un James Stewart de La finestra indiscreta, sense necessitat de prismàtics i poden escoltar tot el que la veïna parla amb el seu interlocutor-amant pel telèfon i les seves menjades de coco en solitari.

La protagonista es jove, l´actriu Halina Reijn i l´acció es trasllada al temps actual. El fet que en un temps de mòbils, whatsapp i twitter, es mantingui en escena un telèfon fixa sembla una mica anacrònic, així com les crides a la Central o a la telefonista (?). Però, això és simple anècdota. El que no em va convèncer és el plantejament quasi brechtià en diversos moments del muntatge, amb un ritme rellentitzat i una interpretació massa continguda. Personalment em va resultar una Veu distant i freda.

Però això no deixa de ser una opinió personal. El teatre era quasi ple i va haver forces aplaudiments, sense grans eufòries, però amb alguns pocs espectadors dempeus i algun que altre bravo.

Moltes han estats les actrius i també actors que han interpretat aquest monòleg. Memorables les interpretacions de Simone Signoret, Anna Magnani, Ingrid Bergman, Amparo Rivelles, Cecilia Roth i Margarida Minguillón, entre d´altres. En la part masculina Antonio Dechent, el recent acompanyant de Joan Pera en La extraña pareja, en va fer la seva pròpia versió demostrant també les seves dots dramàtiques, Solos, al Teatre Romea, el mes d´abril.

El compositor Francis Poulenc en va fer una versió operística, encara més curta (40 minuts), que es va estrenar el 1959 i no ha deixat de representar-se. Dins la present temporada del Liceu, l´hem pogut veure interpretada per María Bayo (mes de gener) i al Teatre Akademia amb format concert amb la soprano Uma Yssamat (mes de març).

Per saber més de la compañía, www.tga.nl/english


Trivial