L'hort de les oliveres

Òpera

informació obra


Intèrprets:
Mercè Arànega, Carles Canut, Antoni Comas, Rubèn de Eguía, Oriol Genís, Robert Gonzalez, Marta Ossó, Mont Plans, Aina Sánchez
Escenografia:
Jordi Roig
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Maria Araujo
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Autoria:
Joan Sales
Dramatúrgia:
Àlex Rigola
Companyia:
Sungsoo Ahn Pick-up Group
Sinopsi:

Després de la mort del patriarca de la família Bofill, a la gran casa pairal de l'Hort de les Oliveres només s'hi va quedar la minyona, la qual ara es disposa a preparar-ho tot perquè els Bofill s'hi reuneixin i hi celebrin la Setmana Santa, tal com havien fet sempre mentre hi era el pare.

Es tracta segurament de l'última celebració que podrà acollir la finca abans que sigui venuda contra l'última voluntat del difunt i aquells terrenys carregats d'arbres, d'història i de records personals acabin reconvertits en una urbanització de segones residències per a turistes russos delerosos de gaudir del sol de la Costa Brava.

Uns voldran vendre, per treure's un pes de sobre i no caure en la pobresa; d'altres s'hi oposaran. I així, la disputa pel futur de l'herència s'acabarà convertint en un delirant espectacle musical, en una gran Passió contemporània.

A estones sento un desig fortíssim d’escriure per al teatre un vodevil o una comèdia. I l’escriuré, si res no m’ho impedeix, però la donaré al teatre no pas abans de la fi de 1903...

Això ho va escriure Txèkhov en una carta d’abans de L’hort dels cirerers.

Jo, pobre poeta local,
a vegades també sento aquest desig fortíssim.
I finalment m’he decidit. No sé
si serà un vodevil o una comèdia o una tragèdia,
o una mica de tot.
Com serà? No ho sé.

(Narcís Comadira, L’Hort de les Oliveres)

Edat recomanada: a partir de 16 anys

Crítica: L'hort de les oliveres

15/05/2015

Teatre i música, tragèdia, comèdia, vodevil... òpera, opereta, farsa i repicó

per Andreu Sotorra

A 'L'hort dels cirerers', d'Anton Txèkhov, són els russos aristòcrates rurals arruïnats els que volen vendre les terres a canvi d'un projecte urbanístic. A 'L'Hort de les Oliveres', de Narcís Comadira, són els hereus d'un patriarca català els que volen vendre als russos el seu camp d'oliveres a canvi, també, d'una urbanització.

Les oliveres són un dels arbres fruiters mil·lenaris que encara perduren pels verals mediterranis, resistents als embats més esfereïdors i supervivents de gebrades històriques fulminants. I són també un dels símbols del passatge del sacrifici, la mort i la resurrecció de Jesús, dins de l'Evangeli.

L'obra de Narcís Comadira (Girona, 1942) es basteix sobre aquest trípode, sense defugir ni les imatges ni les referències bíbliques, i es repenja, a més, en el mite shakesperià de Hamlet-fill o, dit aquí d'una altra manera, Hanmlet-hereu i Hamlet-nació. Ser o no ser, aquest continua sent sempre el dilema. I Xavier Albertí, des de la direcció, el resol seguint la pauta inicialment marcada per l'autor i amb una airada de teatre europeu d'arrel contemporània, portant el ramat al seu molí: teatre i música. Tragèdia, comèdia, vodevil... òpera, opereta, farsa i repicó.

El muntatge, que potser corre el perill d'haver-se-la jugada més del compte situant-lo com un repte d'obligada programació a la Sala Gran del TNC, sembla que hagi estat elaborat a foc lent, creant cadascuna de les escenes com si fossin peces d'un quadre en el qual la plasticitat va de bracet amb la dramatúrgia, i la dramatúrgia, amb la poètica i la musicalitat, conformant un tot que reserva alguns moments d'impacte visual i una posterior reflexió col·lectiva sobre el moment actual, en algun moment massa epidèrmica, anecdòtica o realista, com l'esment que es fa, per exemple —i que pot tenir data de caducitat—, a Shakira i Piqué. (...)

Trivial