L'hort de les oliveres

Òpera

informació obra


Intèrprets:
Mercè Arànega, Carles Canut, Antoni Comas, Rubèn de Eguía, Oriol Genís, Robert Gonzalez, Marta Ossó, Mont Plans, Aina Sánchez
Escenografia:
Jordi Roig
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Maria Araujo
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Autoria:
Joan Sales
Dramatúrgia:
Àlex Rigola
Companyia:
Sungsoo Ahn Pick-up Group
Sinopsi:

Després de la mort del patriarca de la família Bofill, a la gran casa pairal de l'Hort de les Oliveres només s'hi va quedar la minyona, la qual ara es disposa a preparar-ho tot perquè els Bofill s'hi reuneixin i hi celebrin la Setmana Santa, tal com havien fet sempre mentre hi era el pare.

Es tracta segurament de l'última celebració que podrà acollir la finca abans que sigui venuda contra l'última voluntat del difunt i aquells terrenys carregats d'arbres, d'història i de records personals acabin reconvertits en una urbanització de segones residències per a turistes russos delerosos de gaudir del sol de la Costa Brava.

Uns voldran vendre, per treure's un pes de sobre i no caure en la pobresa; d'altres s'hi oposaran. I així, la disputa pel futur de l'herència s'acabarà convertint en un delirant espectacle musical, en una gran Passió contemporània.

A estones sento un desig fortíssim d’escriure per al teatre un vodevil o una comèdia. I l’escriuré, si res no m’ho impedeix, però la donaré al teatre no pas abans de la fi de 1903...

Això ho va escriure Txèkhov en una carta d’abans de L’hort dels cirerers.

Jo, pobre poeta local,
a vegades també sento aquest desig fortíssim.
I finalment m’he decidit. No sé
si serà un vodevil o una comèdia o una tragèdia,
o una mica de tot.
Com serà? No ho sé.

(Narcís Comadira, L’Hort de les Oliveres)

Edat recomanada: a partir de 16 anys

Crítica: L'hort de les oliveres

28/05/2015

El huerto de los olivos, cuando el teatro es un acto cultural.

per Enid Negrete

Hay muchos tipos de teatro, pero en especial hay uno que no es el más popular ni el más fácil de hacer llegar a un público en general. Es un teatro que te exige como espectador una cultura específica, referentes importantes y una actitud distinta frente a lo que se te presenta en un escenario.

Este tipo de teatro, que algunos pueden considerar lo mismo un snobismo puro que una manifestación sumamente elevada de la civilización, es quizá el más difícil de ver. Muy raros montajes entran en esta idea de un lenguaje visual, textual y de acción de altos vuelos intelectuales.

Usar esa profundidad de mirada para reflexionar sobre asuntos tan próximos a la sociedad catalana, preguntándose qué es lo que hereda, no Hamlet, sino la juventud de este país y qué va a hacer con esa herencia, me parece un acto de profunda reflexión, pero también de una necesidad apremiante.

En una hermosa escenografía, llena de referentes plásticos, se desarrolla una acción que nos remite a Shakespeare constantemente. Unas actuaciones de la más alta calidad y una propuesta inteligente son la base de este montaje que nos mantuvo interesados y maravillados hora y media.


Trivial