Molts ingredients per confeccionar el menú d'una obra que
intenta, ni més ni menys, que oferir un retrat de la Catalunya actual a partir
de la història d'una família. 'L'hort de les oliveres', de Narcís Comadira, és
una peça d'alt contingut simbòlic, en què Txèkhov ('L'hort dels cirereres'),
Shakespeare ('Hamlet') i la mort i passió de Crist compareixen com
paral·lelismes / referents per contribuir a edificar un relat arrodonit per la
força de la seva component musical.
Subtitulada com 'Una òpera de Catalunya', la producció
permet desenvolupar la reconeguda vessant lírica d'un Xavier Albertí que es
mostra molt inspirat en la selecció dels temes que perfumen la, a estones, poc
consistent narració. És una tragèdia, una comèdia o un vodevil? Quan Narcís
Cordelira, el personatge que oficia com a poeta / narrador i alter ego de
Comadira (Oriol Genís), expressa els seus dubtes sobre el gènere de l'obra que
vol escriure en realitat està dient que en ella hi ha una mica de tot. I un
molt de element al·legòric. En conjunt, la proposta és un territori escènic en el
què l'actual responsable del TNC, i plausible activista de la recuperació dels
nostres dramaturgs, es mou com peix a l'aigua.
L'argument no pot ser més previsible. En un moment de crisi
econòmica i de valors, a la família Bofill se li presenta, després de la mort
del patriarca, l'oportunitat de vendre als russos una finca amb un hort
d'oliveres (al·lusió al passatge evangèlic). S'hi construirà una urbanització
de luxe, amb privilegiades vistes, destinada al turisme d'elit. Però perquè
aquest lucratiu negoci es pugui fer realitat cal convèncer l'idealista 'hereu'
Guillem (Ruben d'Eguía), que s'oposa a l'operació respectant els desitjos del
seu pare i els de les seves pròpies conviccions.
El jove arriba a la finca, acompanyat del seu amic íntim
(Ricard Farré), i allí s'enfronta a la resta dels membres del nucli familiar,
encapçalats per la seva mare (Mercè Arànega) recolzada pel notari i amic de la
família (Carles Canut ). Aquest aspira a portar a la vídua a la seva cleda
d'interessos amorosos i econòmics, encara que ella viu a París on pot expressar
lliurement la seva veritable inclinació sexual. Al mateix temps insisteix en
restablir els llaços per casar a la seva filla (Aina Sànchez) amb l'hereu. La
germana d'aquest (Marta Ossó) i el seu nòvio (Bruno Camps) ja han fet plans a
compte dels diners que esperen rebre. Fins i tot el capellà del poble (el tenor
i actor Antoni Comas) s'ha unit al sector dels que beneeixen l'operació pels
beneficis que li reportaà a la seva parroquia. L’ombra de la corrupció és
allargada .
Enmig d'aquest conflicte d'interessos, que permet
visualitzar els fantasmes interiors de cada un dels personatges, hi ha la
serventa i cuinera de tota la vida, amb les seves constants anades i vingudes i
la seva meticulosa preparació del anyell pasqual (Mont Plans) per a l’ 'últim
sopar' del final de Setmana Santa. L'actriu protagonitza un brillant monòleg inicial
que serveix per introduir els personatges d'aquesta 'sagrada família'.
La situació creada, especialment amb l'asfixiant pressió
sobre Guillem que es debat en un hamletià ser o no ser, vendre o no vendre,
conduirà a un tràgic i catàrtic desenllaç. L'hereu, amb la seva autoimmolació
d'impactant efecte plàstic que ens remet a la Passió, ha deixat de ser un
obstacle per als interessos familiars.
El relat de Comadira incideix en el que ell mateix defineix
com "situació terminal de Catalunya" dins del context europeu. El
apocalíptic missatge proposa decisions radicals si és vol assegurar la
supervivència d'un país sacsejat per les seves contradiccions. El pes de la
família, de la influència de l'educació religiosa i temes com la sexualitat i
la política apareixen en un complex entramat dramàtic que, com a mínim, convida
a la reflexió. Amb alts i baixos, el muntatge ressalta amb lucidesa el perfil
dels personatges. Albertí aconsegueix cohesionar al equip d'actors, en els
quals tots però sobretot els més veterans defensen amb nota els seus rols.
Capítol a part mereix el treball de Comas com mossèn Agustí Relats. Sobre el
gira l'encaix musical, com a cantant i músic, desplaçant-se contínuament d'un
extrem a l'altre de l'escenari i amb l l'ajut del piano de cua, teclat
electrònic o l'harmònium, executar la banda sonora d'aquesta interessant
producció d'indubtable segell contemporani fruit de la bona 'liaison' entre
Comadira i Albertí.
