L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

21/02/2017

L'alegria de viure!

per Teresa Bruna

A propòsit de la presentació de Els Ferèstecs, un company va demanar a Lluís Pasqual de descriure Goldoni: "És l'alegria de viure!", va contestar, rotundament convençut i sense que calgués dir més. La frase em va tornar al cap força vegades mentre veia L'Hostalera, asseguda còmodament en una preciosa taula parada amb estovalles de quadrets, captivada per la Mirandolina i els seus admiradors a dos pams de mi. Em disculpareu de fer tan tard aquesta crítica (les representacions són a punt d'acabar), però jo estava fora de servei. Em consola que ha estat tan difícil trobar taula que ni s'ha notat. A veure si convencem La Perla per a una segona temporada!

L'espectacle és tota una experiència. Fem un viatge a Itàlia tot just travessant la porta d'entrada. Abans de començar, Jordi Oriol, músic, poeta, actor, director... ens dóna la benvinguda en italià, amb el seu saxo, acompanyat pel també polifacètic Maître Marc Serra i la guitarra. Som a la terrasseta de l'Hostal en què s'ha convertit la Biblioteca de Catalunya, plena de taules de diferent alçada repartides per tota la sala i, en certa manera, formem part de l'espectacle.  A cada taula, l'ampolla de vi i gots.  

Engega l'acció i anem coneixent la resta dels protagonistes. La Laura Aubert (Mirandolina, la mestressa), que també va participar a Els Ferèstecs, interpreta magistralment el seu personatge desbordant, que canta -en diversos idiomes!-, sedueix  i ens delecta amb el seu violí; David Verdaguer, l'únic que, al principi, no cau rendit als seus peus està divertidíssim, magistral... Com Marc Rodríguez, un molt simpàtic i molt àgil admirador; o Javier Beltrán, un altre admirador en un registre singular, molt diferent  al que ens té acostumats;  o Jordi Oriol, l'admirador amb punts que treballa a l'Hostal...  L'Alba Pujol i la Júlia Barceló (també amb un registre molt diferent), interpreten dues actrius plenes de vida i de ganes de jugar. Tots els personatges són potents i estan molt ben dibuixats. A la mitja part, sense que  deixin de tocar música -tots toquen instruments-, ens serveixen uns cassola de macarrons -boníssims, per cert- a cada taula.

No cal parlar de l'argument. És un conte amb happy end que Goldoni i, en aquesta ocasió, Pau Carrió com a director, converteixen en una obra d'art, tan popular com entranyable. Una festa que compartim tots i que et fa veure l'espectacle tota l'estona amb el somriure posat, per sortir amb aquell bon rotllo Goldoni que deia Pasqual. 

Encara queda una setmaneta.  Proveu-ho! O del contrari, per passar una nit com aquesta cal anar a Itàlia... i trobar-la! O esperar que tornin...