L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

04/02/2017

A taula!

per Francesc Massip

L'espai de la Biblioteca de Catalunya que usa La Perla és aprofitat de manera inclusiva i orgànica convertit en el menjador de la locanda napolitana "Mirandolina" on es desenvolupa aquesta adaptació de la comèdia de Goldoni situada als anys 60. La protagonista absoluta s'ho menja tot. Laura Aubert és una intèrpret de gran generositat, dúctil i enèrgica. Canta en italià, en anglès, en grec (exquisida peça), toca el violí, balla i porta de corcoll tots els personatges masculins de l'obra. David Verdaguer fa un expressiu misògin amb un bigot de pam i una obstinació malaltissa a defugir el tracte femení, preludi de la caiguda a quatre grapes davant la llesta hostalera. La resta del conjunt actoral constitueixen la versió il·lustrada dels arquetips de commedia dell'arte, amb un marquès garrepa que parla castellà -Capitano Spagnolo-, l'industrial tèxtil català -Pantalone-, i el servent que acabarà enduent-se la mossa -Arlechino-, amb actuacions volgudament histriòniques, però mancades d'una mà directiva més règia i cohesionadora. Tanmateix, l'espectacle funciona de meravella, amb rigattone al dente a l'entreacte amenitzats pel conjunt musical -tots els actors toquen instruments.