L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

02/03/2017

Un clàssic "al dente"

per Teresa Ferré

A ca La Perla 29 han tornat els aires italians. Aquest cop amb un text de Carlo Goldoni, L’hostalera, de qui encara estem rient Els feréstecs que va dirigir Lluís Pasqual al Lliure. (...) Si bé Pasqual va fer un monument lingüístic amb la seva traducció, la proposta de Pau Carrió es basa en el salt històric, situant la peça durant els anys del miracolo económico,  i en una mena de dramatúrgia per als sentits que inclou concert musical i, el que agradarà més al públic, sopar un plat de macarrons. (...) 

Més enllà de la forma cal destacar un text servit a bon ritme i interpretacions reeixides a nivell individual. Laura Aubert, que ja havia fet un Goldoni amb Els feréstecs, es mereixia aquesta protagonista per qui encara no conegués la gran intèrpret que és. Aquí no només se la pot veure en la millor vessant d’actriu, sinó que també toca el violí i canta. Aubert és una Mirandolina que troba l’equilibri entre la innocència i les convencions del XVIII de Goldoni i la dona italiana de postguerra del segle XX que deixa anar alguna reivindicació. (...)

Pel que fa als personatges masculins David Verdaguer (Rippaffratta) evoluciona des de la tensió inicial més antipàtica al personatge de comèdia de bulevard amb comoditat; Marc Rodríguez, (Albafiorita) infalible en la comèdia tot i que en algun moment respira massa prop dels seus personatges televisius, mentre que Jordi Oriol (Fabrizzio) és el més discret servent, clarament Arlequino que no juga a l’histrionisme. Menció a banda per a Javier Beltran (Forlipopoli), magnífic cavaller espanyol arruïnat, a cavall entre Raphael i Arturo Fernández. (...)

L’hostalera és el tipus de muntatge ideal per recomanar a qualsevol públic i convèncer els més joves per anar al teatre, com una bona pasta “al dente”, o sigui, ferma però no dura.