L'hostalera

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

10/12/2017

Viva l’amore!

per Núria Cañamares

“Viva il vino e viva l’amore!”. Aquests mesos de fred, La Perla 29 torna a convidar el públic al caliu de l’hostal de la Mirandolina per explicar-li la història de ‘La locandiera’ que Carlo Goldoni va escriure el 1753. La Biblioteca de Catalunya s’ambienta veraçment en una trattoria dels anys 60 que acull els espectadors en taules de 6 i els obsequia amb bona música en directe (pura alegria), vi negre, un plat de rigattoni amb ragú vegetal al dente... i, del que es tracta, dues magnífiques hores de bon teatre.

Amb tot el repartiment masculí renovat i les modificacions que, sempre generoses, brinden les segones oportunitats, ‘L’hostalera’ arriba aquest Nadal més desimbolta que les passades festes. La misogínia hi continua present –només faltaria! és el fil argumental de l’obra–, però ara les dones en surten una mica més ben parades. En tot cas, Pau Carrió, que en signa l’adaptació i la direcció, manté la burla entre tots els personatges i l’arquetip que representen per fer trontollar els seus anhels de llibertat, conviccions, posició, riquesa, etc.

I, irremeiablement, la hipocresia social i la ceguesa dels sentiments acabaran caient, com tan bé ho aconsegueix aquesta “malaltia transitòria” que és l’amor i que el Sr. Marcello Ripafratta s’entossudeix a girar-li l’esquena convençut que les dones són talment un dimoni capaç de manipular els homes al seu gust.

Una comèdia clàssica que aguanta el pas del temps amb el cap ben alt i que, amb bon humor i punteria, punxa allà on toca i crida a mossegar apassionadament la vida. Estimem, que són 4 dies!