L'hostalera

informació obra



Direcció:
Pau Carrió, Txalo Toloza-Fernández
Intèrprets:
Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Escenografia:
Sebastià Brosa
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Dramatúrgia:
Txalo Toloza-Fernández
Sinopsi:

De nou, aires italians dins la Biblioteca, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s. Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure.

A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.

Finalista a actor de repartiment (Javier Beltran) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: L'hostalera

29/01/2017

TRATTORIA MIRANDOLINA

per Ferran Baile

La freda nau gòtica de la Biblioteca Nacional de Catalunya, es transforma en una càlida “trattoria” italiana (mantells a quadres vermells, parets adornades amb cartells de pel.lícules, moto Vespa i altres icones de la cultura del país vei), que rodeja l´escenari que camí de la cuina és on es cuina tot. Estil anys  50-60, pinzellades fellinianes i aires napolitans.

Al  bell mig de tot l´atractiva i codiciada hostalera (independent econòmicament i de pensament i reivindicativa de la seva condició femenina),  que reparteix encant i ma esquerra, però també merescuda estopa als clients mascles que com mosques “colloneres” l´ envolten i tracten de seduir-la. Allí està el marqués vingut a menys, lluint com un paó els seus amanerats aires aristocràtics i més escurat, garrepa i vividor que ningú;  l´industrial ràpida i sospitosament enriquit que pensa que amb diners i regals s´aconsegueix tot i el misogin que gallardeja estar de tornada de tot pel que fa a les dones i que ni tan sols hi ha anat i amaga amb els seus menyspreus la seva enorme inseguretat.

A tots ells ha de tractar l´hostalera, adorada des del silenci i el complex d´inferioritat del cambrer que l´ajuda a portar endavant el negoci. Un joc de repliques i contra repliques enginyoses i de situacions certament hilarants, que broden els interpretes, amb una Laura Aubert  que domina l´escena seductora, sincera, ferma i a l´hora potenciant del personatge els seus dubtes i debilitats.  La part masculina posa el just contrapunt  amb un David Verdaguer que torna a brodar aquest paper de pretès misogin com a Molt soroll per no rés, que acaba derumbant-se davant la personalitat de la dona;  Javier Beltran composa un divertit marquès histriònic;  Marc Rodriguez li dona vida a aquest nou ric que no para d´exhibir els seus diners (deliciosa l´escena de la borratxera) i Josep Oriol al contingut enamorat a l´ombra. Júlia Barceló  i Alba Pujol, son les dues esbojarrades coristes que es fan pasar per marqueses, sense gaire convicció, i que amb la seva inesperada i espectacular entrada acaben desmuntant tot el teixit d´enamoraments interessats i-o reals i descobrint la veritat de cadascun d´ells.

Al final, reflexió amb aclocada d´ull per que cadascú en tregui les seves reflexions, mentre la panxa agraïda va digerint aquests deliciosos “rigattoni” que et serveixen a la mitja part ben regats amb vi de Chianti.

Pasta i mini concert inclòs amb l´entrada

Com tot està ambientat a una “trattoria”, com hem dit, els mateixos actors i actrius transformats en cambrers  et serveixen l´apetitós sopar i a la vegada t´ ofereixen  un deliciós concert amb conegudes cançons italianes mostrant la seva polivalència,  Laura Aubert al violí i cantant una exquisida cançó a mitja veu, David Verdaguer a les maraques i amb una divertida cançó amb aires i moviments  a lo Adriano Celentano, Júlia Barceló al piano, Jordi Oriol al saxo, Javier Beltrán a la bateria, Alba Pujol a la guitarra, Marc Rodriguez  fent un solista en “boquilla” de trompeta i i com es habitual en les produccions de La Perla 29, el regidor, Marc Serra, acompanyant a la guitarra.

La distribució en taules de sis persones cadascuna permet la comunicació entre les persones que coincideixen i sopen plegats. Acomiadant-se en acabar la funció amb un somriure i el ritme de la tarantel.la als llavis.


Un jove director d´important trajectòria

Pau Carrió (Barcelona, 1981), és l´autor i director d´aquesta aconseguida  versió del text de Goldoni, fresca, empàtica, dinàmica i summament comunicativa. Conjuntament amb Sebastià Brosa és autor de la brillant escenografia. Destaquem els seus darrers treballs : Ivan i els gossos (Premi Serrra d´Or 2013) i Hamlet (2016), ambdòs protagonitzats per Pol Lòpez (el protagonista d´El curiós incident del gos a mitjanit) ,  Victoria d´Enric V (Teatre Lliure-2014) i Tinta d´Ambrosia (2016). Tots els spectacles estrenats als Teatres Lliure de Montjuïc I de Gràcia. www.paucarrio/wordpress.com

A la versió shakesperiana-wellesiana (inspiració no dissimulada de Campanades de mijanit), Victoria d´Enric V, que va significar la consolidació de la Kompanyia Lliure, ja varen coincidir i en aquest cas amb registres ben dramàtics, Javier Beltran (Duc d´Exeter), Laura Aubert (Nell i Fluellen) i David Verdaguer (Pistola i bisbe).

Un xic més per saber dels interprets

Laura Aubert. Formada com actriu a l´Institut del Teatre, music (toca quatre instruments i cantant), es membre-fundadora de la Companyia Els Pirates, que gestiona el Círcol Maldà, una sala a tenir sempre en compte als vostres recorreguts teatrals. L´hem pogut veure darrerament a Els Ferestecs (Teatre Lliure-2014), Nit de Reis (Círcol Maldà-2014-15), Al nostre gust (Biblioteca Nacional de Catalunya- Perla 29- 2015), Ronda naval sota la boira (Círcol Maldà-2016), Renard o el llibre d eles bèsties (Teatre Lliure-2016) i Al teatro con Eduardo (Teatre Lliure-2016)

David Verdaguer (Girona, 1983), l´heu pogut veure a Molt soroll per no rés (TNC), premi Butxaca al millor actor de musical-2016, i al cinema a la pel.lícula 10.000 kilómetres, de Carlos Marques-Marcet (2014), on va guanyar el Goya al millor actor revelació i el Gaudí al millor secundari. A TV, l´hem vist a El cor de la ciutat, Crackovia i Polonia entre d´altres. Des del 2002 té una llarga i destacada trajectòria teatral.

Javier Beltran (Barcelona, 1983), procedeix de l´escola Nancy Tuñón, va ser Lluc a La Riera (2011-14) i des del 2008 alterna teatre-televisió i cinema, destaquem els seus treballs a La revolució no serà tuitejada (2013) i El caballero de Olmedo (2014), ambdues estrenades al Teatre Lliure.

Marc Rodriguez  (Barcelona, 1975), títolat a l´Institut del Teatre, és un actor que domina amb solvència demostrada els registres còmic i dramàtic. Habitual al Crackovia i al Polonia, recordem alguns dels seus treballs teatrals : La forma de les coses (2007), American Buffalo (2010), The end (2011) i Macbeth (TNC)

Jordi Oriol (Barcelona, 1979), es actor, dramaturg, director i músic. Entre els seus darrers treballs teatrals està L´empestat, sobre un text propi (La Seca, 2016), T-Error, text propi dins del projecte T-6 (TNC-2012) y Premios y castigos, amb T-Teatre (2016). Ha actuat i actua amb diversos grups musicals i ha publicat a Editorial Arola.

Júlia Barceló (Barcelona, 1985). Formada a l´Institut del Teatre. Es també music, pianista i cantant. L´hem vist darrerament a L´avar (Teatre Goya-2016). Del 2012 añ 2014 va forma part de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico amb seu a Madrid. 

Alba Pujol. Formada a l´Institut del Teatre. L´hem vist darrerament a Marits i mullers (Sala Villarroel-2015) i a Incerta glòria (TNC-ajudant de dirección-2016) i anteriorment a 2666 (dirigit per Alex Rigola, Teatre Lliure-2007), Otel.lo (dirigit per Carlota Subiròs-Gira-2007) i Nausica (dirigit per Hermann Bonnin-2006). Recentment ha intervingut a la pel.lícula La Xirgu (2016)  


Apunt gatronòmic

Els rigatoni-macarrons all dente de la mitja part estan cuinats pel restaurant Gat Blau (Compte Borrell, 122 (entre Gran Vía I Diputació). http://gatblaurestaurant.com


Goldoni a Barcelona

Temps era temps, no pas tant, però, el 1995, Sergi Belbel, va dirigir una versió de Mirandolina, que es va estrenar al TNC, amb Laura Conejero i Jordi Boixaderas com a protagonistes. No fa tants 2014, Lluis Pasqual, en va fer una deliciosa i original versió d´I rusteghi, traslladant-la a la Catalunya provinciana de segles passats, Els Ferestecs, al Teatre Lliure amb Laura Conejero, també brillant protagonista, i amb la Laura Aubert que ja despuntava com una gran actriu.. 




Text : ferranbaile@gmail.com