La freda nau gòtica
de la Biblioteca Nacional de Catalunya, es transforma en una càlida “trattoria”
italiana (mantells a quadres vermells, parets adornades amb cartells de
pel.lícules, moto Vespa i altres icones de la cultura del país vei), que rodeja
l´escenari que camí de la cuina és on es cuina tot. Estil anys 50-60, pinzellades fellinianes i aires
napolitans.
Al bell mig de tot l´atractiva i codiciada
hostalera (independent econòmicament i de pensament i reivindicativa de la seva
condició femenina), que reparteix encant
i ma esquerra, però també merescuda estopa als clients mascles que com mosques “colloneres”
l´ envolten i tracten de seduir-la. Allí està el marqués vingut a menys, lluint
com un paó els seus amanerats aires aristocràtics i més escurat, garrepa i
vividor que ningú; l´industrial ràpida i
sospitosament enriquit que pensa que amb diners i regals s´aconsegueix tot i el
misogin que gallardeja estar de tornada de tot pel que fa a les dones i que ni
tan sols hi ha anat i amaga amb els seus menyspreus la seva enorme inseguretat.
A tots ells ha de
tractar l´hostalera, adorada des del silenci i el complex d´inferioritat del
cambrer que l´ajuda a portar endavant el negoci. Un joc de repliques i contra repliques
enginyoses i de situacions certament hilarants, que broden els interpretes, amb
una Laura Aubert que domina l´escena seductora, sincera, ferma
i a l´hora potenciant del personatge els seus dubtes i debilitats. La part masculina posa el just contrapunt amb un David
Verdaguer que torna a brodar aquest paper de pretès misogin com a Molt soroll per no rés, que acaba
derumbant-se davant la personalitat de la dona;
Javier Beltran composa un
divertit marquès histriònic; Marc Rodriguez li dona vida a aquest
nou ric que no para d´exhibir els seus diners (deliciosa l´escena de la
borratxera) i Josep Oriol al
contingut enamorat a l´ombra. Júlia
Barceló i Alba Pujol, son les dues esbojarrades coristes que es fan pasar per
marqueses, sense gaire convicció, i que amb la seva inesperada i espectacular
entrada acaben desmuntant tot el teixit d´enamoraments interessats i-o reals i
descobrint la veritat de cadascun d´ells.
Al final, reflexió
amb aclocada d´ull per que cadascú en tregui les seves reflexions, mentre la
panxa agraïda va digerint aquests deliciosos “rigattoni” que et serveixen a la
mitja part ben regats amb vi de Chianti.
Pasta i mini concert inclòs amb l´entrada
Com tot està
ambientat a una “trattoria”, com hem dit, els mateixos actors i actrius
transformats en cambrers et serveixen
l´apetitós sopar i a la vegada t´ ofereixen
un deliciós concert amb conegudes cançons italianes mostrant la seva
polivalència, Laura Aubert al violí i
cantant una exquisida cançó a mitja veu, David Verdaguer a les maraques i amb
una divertida cançó amb aires i moviments
a lo Adriano Celentano, Júlia Barceló al piano, Jordi Oriol al saxo,
Javier Beltrán a la bateria, Alba Pujol a la guitarra, Marc Rodriguez fent un solista en “boquilla” de trompeta i i
com es habitual en les produccions de La Perla 29, el regidor, Marc Serra,
acompanyant a la guitarra.
La distribució en
taules de sis persones cadascuna permet la comunicació entre les persones que coincideixen
i sopen plegats. Acomiadant-se en acabar la funció amb un somriure i el ritme de la tarantel.la als llavis.
Un jove director d´important trajectòria
Pau Carrió (Barcelona, 1981), és
l´autor i director d´aquesta aconseguida
versió del text de Goldoni, fresca, empàtica, dinàmica i summament
comunicativa. Conjuntament amb Sebastià
Brosa és autor de la brillant escenografia. Destaquem els seus darrers
treballs : Ivan i els gossos (Premi
Serrra d´Or 2013) i Hamlet (2016),
ambdòs protagonitzats per Pol Lòpez (el protagonista d´El curiós incident del gos a mitjanit) , Victoria
d´Enric V (Teatre Lliure-2014) i Tinta
d´Ambrosia (2016). Tots els spectacles estrenats als Teatres Lliure de
Montjuïc I de Gràcia. www.paucarrio/wordpress.com
A la versió
shakesperiana-wellesiana (inspiració no dissimulada de Campanades de mijanit), Victoria
d´Enric V, que va significar la consolidació de la Kompanyia Lliure, ja varen
coincidir i en aquest cas amb registres ben dramàtics, Javier Beltran (Duc
d´Exeter), Laura Aubert (Nell i Fluellen) i David Verdaguer (Pistola i bisbe).
Un xic més per saber dels interprets
Laura Aubert. Formada com actriu a
l´Institut del Teatre, music (toca quatre instruments i cantant), es
membre-fundadora de la Companyia Els Pirates, que gestiona el Círcol Maldà, una
sala a tenir sempre en compte als vostres recorreguts teatrals. L´hem pogut
veure darrerament a Els Ferestecs
(Teatre Lliure-2014), Nit de Reis
(Círcol Maldà-2014-15), Al nostre gust
(Biblioteca Nacional de Catalunya- Perla 29- 2015), Ronda naval sota la boira (Círcol Maldà-2016), Renard o el llibre d
eles bèsties (Teatre Lliure-2016) i Al
teatro con Eduardo (Teatre Lliure-2016)
David Verdaguer (Girona, 1983),
l´heu pogut veure a Molt soroll per no
rés (TNC), premi Butxaca al millor actor de musical-2016, i al cinema a la
pel.lícula 10.000 kilómetres, de
Carlos Marques-Marcet (2014), on va guanyar el Goya al millor actor revelació i
el Gaudí al millor secundari. A TV, l´hem vist a El cor de la ciutat, Crackovia
i Polonia entre d´altres. Des del
2002 té una llarga i destacada trajectòria teatral.
Javier Beltran (Barcelona, 1983),
procedeix de l´escola Nancy Tuñón, va ser Lluc a La Riera (2011-14) i des del 2008 alterna teatre-televisió i
cinema, destaquem els seus treballs a La
revolució no serà tuitejada (2013) i El
caballero de Olmedo (2014), ambdues estrenades al Teatre Lliure.
Marc Rodriguez (Barcelona,
1975), títolat a l´Institut del Teatre, és un actor que domina amb solvència
demostrada els registres còmic i dramàtic. Habitual al Crackovia i al Polonia,
recordem alguns dels seus treballs teatrals : La forma de les coses (2007), American
Buffalo (2010), The end (2011) i Macbeth (TNC)
Jordi Oriol (Barcelona, 1979), es
actor, dramaturg, director i músic. Entre els seus darrers treballs teatrals
està L´empestat, sobre un text propi
(La Seca, 2016), T-Error, text propi dins
del projecte T-6 (TNC-2012) y Premios y
castigos, amb T-Teatre (2016). Ha actuat i actua amb diversos grups
musicals i ha publicat a Editorial Arola.
Júlia Barceló (Barcelona, 1985).
Formada a l´Institut del Teatre. Es també music, pianista i cantant. L´hem vist
darrerament a L´avar (Teatre
Goya-2016). Del 2012 añ 2014 va forma part de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico amb seu a Madrid.
Alba Pujol. Formada a l´Institut
del Teatre. L´hem vist darrerament a Marits
i mullers (Sala Villarroel-2015) i a Incerta
glòria (TNC-ajudant de dirección-2016) i anteriorment a 2666 (dirigit per Alex Rigola, Teatre
Lliure-2007), Otel.lo (dirigit per
Carlota Subiròs-Gira-2007) i Nausica (dirigit
per Hermann Bonnin-2006). Recentment ha intervingut a la pel.lícula La Xirgu (2016)
Apunt gatronòmic
Els
rigatoni-macarrons all dente de la mitja part estan cuinats pel restaurant Gat
Blau (Compte Borrell, 122 (entre Gran Vía I Diputació). http://gatblaurestaurant.com
Goldoni a Barcelona
Temps era temps, no pas tant, però, el 1995, Sergi Belbel, va dirigir una versió de Mirandolina, que es va estrenar al TNC,
amb Laura Conejero i Jordi Boixaderas com a protagonistes. No fa tants 2014,
Lluis Pasqual, en va fer una deliciosa i original versió d´I rusteghi, traslladant-la a la Catalunya provinciana de segles
passats, Els Ferestecs, al Teatre
Lliure amb Laura Conejero, també brillant protagonista, i amb la Laura Aubert que
ja despuntava com una gran actriu..
Text : ferranbaile@gmail.com
